El dia de Sant Jordi...

M'encanta el dia de Sant Jordi!

Des de molt abans que fos el dia internacional del llibre i les Rambles de Barcelona sortissin a les notícies de la tele arreu del món.

Aquest dia sempre trobo que hi ha una llum diferent. L'aire sembla més pur i tinc la sensació que tot és menys feixuc. Em sento més lleugera i em venen cançons d'en Serrat al cap i papallones a l'estómac.

Li podríem treure defectes a aquest dia... Hi ha una implicació consumista. Les parelles s'obliguen a regalar llibres i roses, encara que s'estiguin tirant trastos pel cap. Els que no tenen parella se senten tristos i sols perquè no tenen ningú a prop amb el present que pertoca aquest dia...

Això si, em trobo orgullosa de pertànyer a un poble on la gent es regala llibres i roses per demostrar el seu amor.

Imagino que serà per tot el que implica i tot el que hi ha al meu subconscient. Records viscuts i gairebé oblidats que, aquest dia, tornen a sortir i m'impregnen de dalt a baix.

Records de la primera rosa que em van regalar, cap als 13 o 14 anys, probablement agafada d'algun jardí particular. Embolicada amb un trosset de paper de plata, senzilla i sense pretensions. Ni tan sols recordo el nom d'aquell xicot, només la sensació de sentir-me important i única per a algú, per primera vegada.

Records també, del primer ram de roses que em van regalar. El meu primer gran amor. Jo tenia 18 anys. Es va presentar amb aquell pom preciós, amb set roses, una per cada mes que portàvem junts...

També la primera que em va regalar el que després va ser el meu marit, dins d'una capsa molt elegant. Amb un Sant Jordi clavant-li la llança al drac... Em vaig sentir princesa amb aquell regal, alhora que protegida per aquell cavaller del qual estava tan enamorada. (Crec que la figura encara hi deu voltar per casa dels meus pares)

La primera rosa del meu fill, feta de cartolina i paper pinotxo...

Roses d'amics i familiars. Roses de persones que passen per la vida uns instants i després desapareixen. Roses de gent que sempre hi és. Roses esperades i roses que sorprenen. Roses, roses, roses...

No m'agrada que el calendari imposi si has de fer un regal o no, però el dia de Sant Jordi em salto la norma. Sóc una sentimental!

Feliç diada de Sant Jordi a tothom

Llum a les espines