... I arriba setembre

I tinc recança de l'estiu i de les vacances, dels dies tan llargs i de l'emoció de finals de juliol. Però també, just és dir-ho, m'agrada la llum del mes de setembre, més tènue però més clara alhora. La sensació de fred a primera hora del matí, el plaer de tapar-me amb els llençols a la nit. El canvi gairebé imperceptible en la natura que, sense adonar-nos, fa canviar els colors dels arbres i les plantes de la ciutat.
Cada any és igual, però també diferent. Cada any hem après i desaprès alguna cosa, per tant no som els mateixos. Cada any la mirada és, o hauria de ser, una altra. Nova, primerenca, com si miréssim per primer cop.
Cada any és diferent, cada setembre és diferent. Precisament avui fa un any que vaig fer un descobriment. L'amor de debò no té data de caducitat. Vaig descobrir que el meu cor no estava tancat, sinó només adormit, tot i que les coses no van anar com a mi m'hagués agradat (o potser si, qui sap...) estic infinitament agraïda per haver-ho descobert, i avui justament, poso punt final a la història. Ja s'ha tancat el cercle, ja he après el que havia d'aprendre i he entès el que havia d'entendre. Dono gràcies per aquest gran aprenentatge.

Sabent que caminar és un senzill vaivé...

M'agrada el setembre.... M'agrada aquest setembre que tot just comença...

Llum que apropa la tardor