Arriba el mes d'abril i de sobte m'adono que fa molt que no escric al blog.
Crec que quan vaig acabar "Històries Passades" vaig tancar un cercle. La motivació que em va impulsar a crear aquest blog ja no hi és. Hi ha d'altres per sort. Però aquella no.
Ara, no tinc la necessitat imperiosa i vital d'expressar allò que sento. Estic bastant més serena i tranquil·la que un any enrere, quan va començar tot això. M'adono de tot allò que he après, sobretot de mi mateixa i de la manera que tinc de relacionar-me amb els altres. Cada vegada em sento més lliure i alhora faig més lliures als qui m'envolten.
La vida és un estat de canvi constant (o ho hauria de ser). El que em feia feliç fa un temps no ha de ser obligatòriament el que em fa feliç ara.
He descobert mons nous que m'apassionen i als quals dedico moltes hores d'estudi.
He descobert el PA, així en majúscules. He descobert una alquímia ancestral.
Com més llegeixo més m'adono que tot és pura química: Percentatges d'hidratació, tasses d'extracció de les farines, temperatura ambiental, temps de fermentació, temperatura de cocció... D'aquests i molts més factors, depèn fer un bon pa...
Quan surt del forn i et canta aquella música "crec, crec, crec" ja pots intuir que serà bo, o no...
Fa molt de temps que no escric al blog. Potser canviaré la temàtica i començaré a penjar receptes de pa casolà, qui sap. De moment estic feliç entre farines, llevats i masses mares.
No hi ha res millor que fer allò que un vol fer.
Llum enfarinada
