Que estimes perquè si, perquè s'ho han guanyat amb calma, paciència i perseverança. S'ho han guanyat amb mirades i silencis, però sobretot amb petits instants i detalls que diuen molt més que les poesies d'amor més romàntiques. S'ho han guanyat amb temps i dolçor. Amb tendresa i sentit de l'humor. Amb la senzillesa que aporta la humilitat d'un cor immens.
T'adones que estimes amb un tarannà diferent que temps enrere, quan eres més jove, però no per això d'una manera menys real ni intensa.
A prop dels cinquanta anys la impaciència deixa pas a la calidesa, el temps es mesura per mirades i carícies, endinsats en la vida quotidiana, on han d'haver-hi hores per tantes i tantes obligacions familiars, laborals, socials que potser només queden uns minuts, al vespre, per mirar-se als ulls i somriure, entre fer el sopar, posar la rentadora i revisar una factura.
És bonic descobrir com, d'una manera gairebé impensable, ens trobem algú i la vida ens regala una nova oportunitat.
I és quan t'adones que estimes. I mires de reüll les diferències entre una "friqui" urbanita i un "pijo" rural, que aparentment no tenen gairebé res a veure l'un amb l'altre. I t'agafa riure i tot en pensar; que collons estic fent, si això va començar com un rotllet tonto a l'estiu del 2014 i ara, de vegades, fins i tot semblem Pepa i Avelino?
I reconeixes diferències i has d'empastar maneres de fer i pensar diferents. I t'adones que és un mirall on veus tot allò que no t'agrada. I ho vols canviar, no per fer content a l'altre, sinó per fer-te content a tu mateix. Perquè si jo canvio, tot canvia. Com diuen els que en saben "Quan canvies la forma de veure les coses, les coses canvien de forma".
I més enllà de les diferències, pors, mancances, inseguretats i records que, a estones, fan la guitza. Més enllà de les expectatives i desitjos que no tenen gaire a veure amb la crua realitat t'adones que estimes en aquell precís instant, més enllà de les paraules i fins i tot dels pensaments. En aquell instant on sents que és aquest amor el que tries cada dia, en cada moment. Perquè et fa sentir bé, perquè et suma i no et resta, perquè et fa que vulguis ser millor persona, perquè et complementa i no t'envaeix, perquè has adquirit un compromís implícit des de la més absoluta llibertat.
Gràcies, gràcies, gràcies... Per donar-me l'oportunitat de poder viure aquesta experiència tan enriquidora. Per aprendre a mirar amb uns altres ulls. Per ajudar-me a ser millor persona.
Llum que transforma
