Últimament, tot i que ho sabia, d'alguna manera semblava haver-ho oblidat.
Quan la feina no va bé, la salut no acompanya i sobretot el teu estat intern està absolutament destarotat, és fàcil oblidar que l'Univers conspira, sempre, a favor teu.
Una decisió presa en ple insomni a les dues de la matinada i una fotografia enviada per WhatsApp l'endemà, a la sortida del sol, és el primer pas perquè es posi en marxa l'engranatge perfecte que farà possible passar un dia extraordinari, sense buscar-ho, ni esperar-ho.
Sense expectatives tot és molt més fàcil. Sense cap tipus de conxorxa ni premeditació, qualsevol cosa és possible....
Que algú, no excessivament important a la teva vida fins ara, decideixi córrer a "rescatar-te" sense pensar-s'ho ni tan sols un segon i fer-te costat en un moment complicat, quan no ho has demanat i sobretot quan no ho esperes, no té preu.
Que una estona al matí per esmorzar, es transformi en més de set hores de confidències, rialles i llàgrimes, converses sobre tot l'humà i diví, bromes i confessions dels dolors més insondables. Tot això i molt més, et fa reflexionar sobre l'opinió que tenies fins llavors d'aquella persona. En aquest precís moment, la vivència arriba com un regal caigut del cel.
Ha estat un dia especial, per les circumstàncies, pel lloc i sobretot per la companyia.
Gràcies, gràcies, gràcies, Univers. Per demostrar-me una altra vegada que tot està bé.
Llum a les mirades
