Quatre dies...

Quan l'Univers, la Providència, el Karma, la sort...(tal es val, el nom no fa la cosa) et fa un regal, pots fer dues coses; prendre'l o rebutjar-ho.

La decisió rau, la majoria de vegades, en cap a on s'inclina la balança entre les pors i la valentia.

Si tries la por no passa res. Ni guanyes ni perds, tot roman igual, sense alteracions, dintre de la nostra zona de confort.

Si tries acceptar pot passar de tot, bo o dolent. Pots redescobrir coses teves i dels altres. Pots replantejar-te esquemes que creies invariablement vàlids i deixar caure llistons inventats per un ego, moltes vegades, difícil de controlar. Pots mirar amb altres ulls i adonar-te que potser estaves equivocat en el plantejament i que, per tant, el resultat de l'equació no podia ser mai el correcte.
Veure que hi ha coses que no et molesten tant com pensaves. Acceptar pensaments diferents sense que importi massa. Entomar crítiques constructives que et fan conèixer una mica millor. Descobrir que compartir quelcom, si t'ho fan fàcil, és fantàstic.

Han estat quatre dies sorprenentment fàcils, malgrat que han mostrat una Montse en estat pur (amb tots els pros i una quantitat interessant de contres) i durant els quals he après de mi mateixa molt més que en l'últim any.

Quatre dies tendres, dolços, entranyables, absolutament autèntics i divertits que romandran en un racó de la meva memòria i el meu cor, independentment del que passi a partir d'ara.

Gràcies a l'Univers, la Providència, el Karma, la sort o el que sigui que hagi propiciat que pugui haver experimentat aquests quatre dies extraordinaris.

Que bé tot, que maco tot...

Molta Llum per veure-hi clar.