La vida està plena d'instants, moments, detalls. La majoria de vegades no som conscients d'aquests fets. Passen desapercebuts en la voràgine del dia a dia, entre les preses i la mandra. No parem prou atenció. Si ho féssim, ens adonaríem de com ens alegren i faciliten la vida.
Que al vespre es recordin que al matí tenies mal de cap i et preguntin com et trobes. Que sempre, quan s'ha de comprar vi blanc, compren el que a tu t'agrada. Que s'interessin de com li ha anat el metge al teu pare. Que et posin la manta per sobre quan seus al sofà a mirar una peli. Que quan diuen que portaran alguna cosa per sopar, saps que serà salmó fumat, foie i formatge per untar, que és que us agrada a tu i al teu fill. Que respectin silencis acompanyant, sense que sigui incòmode. Que cada vegada que et bellugues al llit, dormint, s'acomodin al teu cos, sense queixar-se dels teus moviments constants.
Valoro molt els petits detalls. Per a mi, són grans, molt grans. Són quelcom que ens fa el dia a dia més lleuger, dolç i agradable. Són la sal de la vida.
Tinc la immensa sort de poder-los gaudir i des d'aquí vull agrair-lo.
Gràcies per ser, gràcies per estar. Gràcies pels petits detalls que fan que la meva vida sigui més bonica. Gràcies per aquest (gairebé) any i mig, que va començar com un rotllet "tonto" i mira tu on estem ara.
Gràcies per ser pacient, persistent i valent.
Ets gran, Patxi... Molt gran!
Aquest blog comença el seu camí des de la necesitat vital d'expressar els sentiments, les sensacions i les emocions d'algú que passeja per la vida experimentant i aprenent per intentar fer, cada dia, la millor versió d'ella mateixa.