El millor de les vacances.

Avui fa una setmana que s'estaven acabant les nostres vacances.

Han estat dues setmanes fantàstiques plenes de quilòmetres i gastronomia. 

Andalusia, Galícia, País Basc, Cantàbria, La Rioja...

Hem rigut, menjat, caminat, suat i ballat (poc). Hem fet migdiades escandaloses i hem begut litres i litres d'aigua (i de cervesa).

Hem vist monuments majestuosos i espectaculars i hem gaudit de paisatges que et posen els pèls de punta de pura bellesa.

Ens hem transportat a temps antics, caminant entre pedres que explicaven històries llunyanes.

Hem gaudit de la gastronomia més popular i de les delicatessen d'una estrella Michelin. Hem menjat tapes, pintxos i mariscades. Ens hem afartat de zamburiñas i navalles. Hem tastat el llobarro més gran, més fresc i més exquisit del món. Hem afegit vins nous a la llista.

Hem contemplat el màgic moviment de les marees als aiguamolls cantàbrics.

Hem pujat (HE pujat per primera vegada, intentant superar la meva mandra a la muntanya i la meva por a les altures) a San Juan de Gaztelugatxe.

Hem anat a la recerca de tots els sants "Antuans" de Pàdua que hem pogut trobar pel camí.

Crec que hem passat amb nota l'aprenentatge que representa estar junts dues setmanes fóra de casa, 24 hores al dia. Hem après una mica més l'un de l'altre i penso que hem crescut com a parella.

Ha estat uns dies fantàstics que guardaré per sempre en la meva memòria.

No em puc quedar només amb un record, totes i cadascuna de les experiències que hem viscut aquests dies han estat precioses.

També, però, hi ha hagut coses horribles aquestes vacances... Barcelona i Cambrils es van omplir de dolor, por i mort. Va passar el que passa cada dia arreu del món. L'odi irracional, la ignorància, l'extremisme brutal es van apoderar de casa nostra i es va demostrar, alhora, que no ens deixem vèncer, que som forts i valents i que no tenim por...

De totes maneres, el millor de totes les vacances ha passat avui. Un divendres qualsevol, a casa, quan m'ha dit a cau d'orella... "Em fas molt feliç".

Com en moltes altres coses, també coincidim en això...

Tu també em fas molt feliç!
#testimounou

#notenimpor

#lescosesboniquesnosoncoses

#vacances17

#quebetotquemacotot

#deruta

#gorditosfelices

#santantuandepadua

#noemdiguiscarinyitumaimes

Avui (ja) fa tres anys

Ens vam retrobar després de molts anys sense saber res l'un de l'altre. En un moment vital complicat, ple de dolor, desconcert i por. 

Ens anaven veient de tant en tant per fer pinya i apaivagar el desencís i el patiment. 

De mica en mica els ulls miraven diferent i descobrien fortaleses i punts en comú, maneres semblants d'entendre la vida.

Una nit va passar el que tothom preveia, menys jo. Tanmateix era força obvi, un home i una dona, amics de tota la vida, sense parella... Dos mojitos van tenir a culpa. Tu tan tímid, sense esma per iniciar cap tipus "d'atac", tret de tocar-me el turmell discretament mentre xerràvem al sofà. Jo, tan impulsiva, veient que anaven passant els minuts, no et decidies i ja se m'estava dormint fins i tot el peu et vaig llençar la pregunta, directament i sense anestèsia..." Et vols quedar a dormir?"

Aquesta nit fa tres anys de "la nit dels mojitos". 

Tres anys de descobertes i de canvis. Tres anys que de vegades em sembla molt poc temps i de vegades tota una vida.

Tres anys que m'han fet créixer com a persona molt més del que em pensava.

Fa tres anys que l'Univers va portar a la meva vida a algú que m'estima per qui sóc, que no em jutja i em respecta. Que accepta les meves mancances i em fa suport en els mals moments. Una persona integra, senzilla i generosa que he après a estimar per sobre de les pors i inseguretats. Una persona molt diferent de les expectatives que tenia la meva ment sobre com havia de ser la meva parella. Una troballa sorprenent i meravellosa que ha aportat i aporta moltes coses, totes bones, a la meva vida.

Gràcies, amor meu, per ser tan valent (o eixelebrat) de voler-te embolicar amb una esbojarrada com jo. 

Gràcies per fer-me la vida tan fàcil. 

Gràcies per donar-me tant i tant. 

Avui fa tres anys de la nit dels mojitos. Espero poder celebrar-ho al teu costat durant molts anys més.

T'estimo