Fa molt que no escric res. Suposo que la inspiració va i ve...
No em sento malament, ni buida, ni trista, però la veritat és que si em poso davant l'ordinador per intentar escriure alguna cosa, les muses no venen a fer-me un cop de mà.
Llavors penso....
- Si has d'escriure el de sempre, millor no facis res-
Han hagut canvis interns importants en mi en els últims mesos, canvis macos, d'aprenentatge i coneixement. He tingut experiències que m'han tornat a fer obrir l'ànima i han despertat en mi sentiments i emocions que tenia amagats en el fons del meu cor, en una caixeta tancada amb un pany de set claus. També m'han fet mal, no m'avergonyeix reconèixer-ho. Pago de grat el peatge del dolor, sense patiment i sense rencúnia.
Un dies de relax i reflexió m'han fet veure que estic estancada, que haig de tancat el cercle i deixar d'esperar no sé ben bé què.
Suposo que ja he escrit prou sobre tot això i ara, que haig de passar pàgina, no sé massa bé com fer-ho. Imagino que cadascú tenim els nostres temps i que, quan vols fer net d'alguna cosa i no tens cap "pastanaga" que t'estimuli a continuar endavant, no és fàcil fer la transició. És com el mar, entre onada i onada hi ha calma.
No tinc pressa, cada cosa necessita el seu temps, intentaré ser pacient amb mi mateixa i no massa crítica.
Quan el meu interior m'ho faci saber, tornaré a estar preparada per escriure.
Mentrestant romandre asseguda a la vora del mar esperant la següent onada...
Llum a la paciència
