Dues setmanes de desconnexió i de relax. De matinar per veure sortir el sol, de caminades.
Dues setmanes de Mar i Cel, de temps sense hores.
Dues setmanes de migdiades escandaloses, de Llunes plenes al Roquer.
Dues setmanes fantàstiques on m'he sentit estimada i consentida. De vermuts a vora el mar i sopars romàntics. De passejos per muralles, camins i platja a l'albada.
Dues setmanes de riure i badar. De quedar amb amics i recuperar, temporalment, l'hàbit perdut fa anys dels gintònics.
Dues setmanes de compartir fills i gos aliens, que cada vegada ocupen més espai al meu cor.
Si fa uns mesos hagués pogut demanar com volia que fossin les meves vacances, probablement hauria triat un viatge d'aquells que tantes voltes somio desperta, a terres llunyanes, gaudint de paratges desconeguts i misteriosos.
Si avui hagués de demanar com vull que siguin les meves vacances escolliria, sens dubte, aquestes dues setmanes.
Tornar a casa amb tanta pau i el cor a vessar d'amor, és l'única cosa que necessito en aquests moments de la vida.
Gràcies per fer-ho possible...
T'estimo
