Històries passades-9

L'Helena va arribar a casa cap a les 3 de la matinada, estava massa excitada com per a poder dormir. El sopar amb en Jordi havia estat genial. Va preparar-se una copa i es va posar davant l'ordinador a rellegir els missatges. 

Recordava, amb un somriure a la boca, la nit minut a minut. Els nervis de quan va aparèixer en cotxe, les bromes i riures, les mirades intenses mentre sopaven, la seva veu càlida i greu al local dels mojitos, el silenci incòmode abans de marxar, l'abraçada inesperada d'en Jordi a la porta de casa seva, forta, intensa, gairebé desesperada, com si volgués que s'aturés el temps i quedar-se així per sempre.

Es va adonar de la gravetat de la situació. Ell tenia una parella estable, una família des de feia més de vint anys. Ella era lliure i no havia de donar explicacions a ningú.

L'endemà es va posar davant l'ordinador i es va deixar anar...

Zzzzzzzzzzzzzzzzzzz ................ Hola Jordi...

Que "diver" la foto que m'envies de la pluja d'avui, està borrosa, com el meu cap anit....je je

Estava nerviosa i no vaig ser capaç de posar ordre al flux interminable d'informació que em venia al cap...

Em sembla que és millor, en part, escriure't que parlar-te....Com ho haig de pensar més em miro més les paraules.De l'altra manera no passen per cap filtre, isurten sense cap tipus d'ordre i a "borbotons"... En fi, és el que hi ha...

Em va agradar que m'expliquessis coses que eren importants per tu, com algunes pinzellades de les teves relacions familiars.... En diuen molt de tu.De com ets i com preocupes i responsabilitzes per intentar posar les coses a lloc.

Jo.... Ja vas veient com sóc.... Pura anècdota! explico les coses tal com les visc i, encara que em perdi en els detalls, per mi són tant o més importants que el fet en si..... Per a mi la vida no seria res sense els detalls.

Gràcies per la valentia d'encetar el tema de la carta....no sé si ho hagues fet jo (potser si, amb un parell de mojitos més, jaja...) agraeixo la teva sinceritat, però de totes maneres no trec ben bé l'entrellat............

Bé, no em facis massa cas, tinc un dia una mica "plujós" i poc lúcid, però aviat passarà (és el que té ser tan contradictòria, que jo mateixa m'embolico i em desembolico....)

Ah.....si hi hagués un pròxim dia???......si us plau, deixa'm tria el lloc del mojitos!.... Hi aniríem on, com a mínim, pugui escoltar el que em diguis, amb aquesta veus tan dolça i baixeta que tens ....

M'ho vaig passar molt, molt bé i.... Vaig riure tant!!!

Després, de tornada cap a casa, l'energia va canviar una mica....aixxx....i ja, a la porta de casa, m'hauria agradat quedar-me més estona xerrant però..... Millor que no, ja no sabia ni que dir ni cap a on mirar i el 4t xacra m'estava començant a donar bots...

En fi, que va ser una vetllada xula, xula...

Plou, plou i plou.... Avui no em venia de gust que plogués però, saps? encara no domino del tot la natura i no ho he pogut canviar...

En fi, mai plou a gust de tothom....

Petons de pluja intensa, que de ben segur demà, o demà passat, o l'altre.... Sortirà l'arc de Sant Martí i un sol radiant que il·luminarà tot el que estigui al seu abast...

La resposta d'en Jordi va trigar un parell de dies a arribar...

Helena... bona nit, com va? avui sense tanta son oi? Si és que... no podem sortir fins tan tard, que ja comencem a tenir una edat.

Em va agradar molt com vam començar el sopar, m'ho vaig passar molt bé. A mi m'agrada que siguis així, i és més, al contrari que tu, m'agrada més parlar que escriure, i si les paraules surten sense filtres, doncs perfecte!!!! més autèntic. Amb mi no calen compliments, t'estic tornant a conèixer i m'agrada que siguis tu mateixa. També em va agradar com vam acabar, fent un mojito i un passeig i sí... si la música no hagués estat tan alta haguérem tingut una llarga xerrada, era el nostre moment, el moment just per fer-ho. Els dos en teníem ganes.

Igualment penso que va ser una nit xula, xula, hi va haver de tot. Vam riure molt, cosa que per a mi és fonamental, vam parlar de moltes coses, ens vam posar una mica més al dia, ens vam conèixer més i vam parlar de nosaltres.

De valentia, res Helena, senzillament naturalitat i sinceritat amb el que ens ha passat. M'agrada parlar les coses que m'importen quan passen, i no deixar-les passar. Com et deia penso que és un tema prou important per a parlar-lo. A mi també m'hauria agradat seguir parlant d'això, però no sé si era el 4rt xacra o que ja estava una mica cansat, que no podia pensar amb objectivitat.

És cert, com et vaig dir als mojitos, que des de que ens hem vist, han passat coses noves entre nosaltres, i això és una evidència. Negar-ho seria negar la realitat. No sé ben bé que és, però com tu dius és xulo, xulo.

En el moment que m'escrius i em dius que no vols tenir més contacte amb mi, després d'haver-nos retrobat, doncs... la idea de què de cop, ara que has entrat en el meu entorn, surtis tant ràpid, ostres!!! no m'agradava....però, carai... a la vegada... la teva carta tampoc em va deixar indiferent... al contrari, pensava que no podíem deixar les coses així. Però, jo que estic en la situació més complicada, no volia deixar les coses d'aquesta manera , per entendre-ho posa't al meu lloc. Penso que mirar-nos als ulls i parlar-ho esclareix i posa al lloc (el que li toca, no sé quin és, és igual, però el seu) el que ens passa. És per això que decideixo parlar-ho i veient que no era possible t'envio per escrit el que pensava, el que sentia i el que signifiques per a mi.

En resum, després de tot el que passa: Fem un cafè a Gràcia + mails + facebook + carta que m'envies = ostres... no em quedo indiferent i t'envio la meva carta. M'imagino que tu tampoc t'hi quedes.

Per resoldre l'entrellat... jo vull seguir tenint relació amb tu. A mi m'agrada la sinceritat i també ho sóc amb tu. Com et deia a la carta, tu estàs en un moment a la vida i jo en un altre. M'agradaria seguir veien-te, xerrar, escriure't, riure i explicar-nos coses, sempre i quant a tu no et faci mal estar amb mi en aquestes condicions. Som dos amics que ens estimem molt, però ara per ara jo no puc anar més enllà. Entenc molt bé com estàs, i en el moment que decideixis no seguir... em farà mal, però ho entendré perquè vull el millor per a tu.

Penso que després de tants anys i de tot el que estem vivint sempre tindrem l'amistat i molta confiança entre nosaltres. No seria possible parlar-no com ho estem fent, sense moltes pors ni massa vergonyes si no ho tinguéssim. Cosa curiosa, però és així.

M'hauria agradat dir-te tot això i més... mirant-te als ulls, però la música i el meu to de veu... no ho van fer possible. Per a mi parlar i rebre les sensacions durant la conversa m'ajuda molt a veure com estem.

La relació amb mi està en aquest punt, i és important anar deixant les coses que ens van passant (que no són poques) clares a mesura que passen. No vull que tinguem temes pendents i per això vull parlar-ho amb tu amb la perspectiva que a la nostra edat ja tenim, encara que parlar de sentiments no sé ben bé si se'ns en dona gaire bé... però almenys intentar-ho.

Jo també estava una mica nerviós, no et pensis... però m'ho vaig passar genial, vas fer que em sentís bé i em vas donar la confiança per parlar de tot i de tots i a més vas permetre que ho fes de nosaltres. Gràcies, no canviïs si us plau.

Una altra vegada... segur que m'agradarà que escullis el lloc!!

Et deixo una cançó de l'Ayo que es diu "Letter by letter" (carta per carta) una mica el que estem fem nosaltres.

Una abraçada de dissabte i un petó de bona nit


Continuarà ... o no

Històries passades-8

Era una nit càlida d'octubre. Havia plogut tot el dia, però el vespre va regalar un cel sense núvols. 
En Jordi va passar a buscar a l'Helena. Mentre ella esperava en aquella placeta, intentant reconèixer la seva cara entre els conductors dels cotxes que anaven passant, milers de papallones voladisses viatjaven pel seu estomac. Intentava controlar-se fent respiracions profundes, i somreia, alhora, descobrint-se com una adolescent en la seva primera cita amb un noi.

Un cotxe es va aturar davant d'ella i es va baixar el vidre. El somriure d'en Jordi hi era al darrere. L'Helena va pujar i es van fondre en una abraçada llarga i intensa. Es van saludar i van començar a xerrar com si res, com si s'haguessin vist cada dia i no hagués passat res del que havia passat. En aquells instants els nervis del primer moment van donar pas a la confiança i la tranquil·litat i van tornar a ser ells mateixos.

La conversa era fluida, xerraven de tot explicant detalls i anècdotes de la seva vida, fent broma i rient molt. Es van posar més al dia sobre les experiències que havien viscut, s'escoltaven amb respecte i atenció mirant-se als ulls, com si la mirada de l'altre tingués un imant, observant-se intensament com si volguessin entrar dins l'altre per la nineta dels ulls. Ho volien saber tot i el temps passava tan ràpid...

Després de sopar van anar al Born a fer un mojito. En Jordi va decidir el lloc, un local amb una llum tènue i la música molt alta. Van seure l'un al costat de l'altre, no s'escoltava gaire i en Jordi va començar a parlar-li a cau d'orella.

Volia aclarir el que els havia passat dies enrera, no podia deixar passar el tema, era massa important. Li va dir que el que estaven vivint era molt maco, que no era només un record del passat sinó que també hi havien sentiments nous. Per a ell havia estat una sorpresa la carta que havia escrit Helena, no tan sols pel contingut sinó més encara al descobrir la seva reacció en llegir-la. S'havia adonat que tot allò era per a ell, més important del que pensava, que no sabia que era però que era molt bonic i li feia sentir coses molt maques, però clar que portava vint anys de matrimoni i que tenia una vida totalment muntada.

Més o menys és això el que li va semblar sentir a l'Helena, la música estava tan alta i el to de veu d'en Jordi era tan baix i greu (a part dels efectes del mojito, és clar) que li semblava que s'havia perdut la meitat de la conversa..

Ella li va contestar que no havia de donar-li cap tipus d'explicació, que no li demanava absolutament res i que no volia ser un entrebanc en la seva vida. Li va tornar a demanar disculpes per aquella maleïda carta i va tancar el tema, demanant-li que marxessin d'aquell lloc tan sorollós.

Van estar passejant pel barri, parlant i fent broma, encara més distesos, després dels moments de confidències. Era com si hi hagués una connexió especial entre ells dos, com si un fil invisible els enllacés l'un amb l'altre. No va haver-hi ni un sol moment en tota la nit en el qual es sentissin incòmodes.

Quan ell la va portar a casa, es van quedar una estona xerrant dins el cotxe, en aquell moment els dos alhora es van començar a posar una mica nerviosos, ja no es miraven als ulls i no sabien ben bé com acomiadar-se. L' Helena, resolutiva com sempre, va prendre la iniciativa, li va dir que ja era hora d'anar a dormir, que ja parlarien, es van fer dos petons a la cara i va sortir del cotxe.

Mentre buscava les claus a la bossa, de resquitllada va veure com ell sortia ràpidament del cotxe i corrent literalment cap a ella amb els braços oberts, la va abraçar amb força dient-li "No podia marxar sense abraçar-te". 

I se'n va anar...

Continuarà ... O no

Històries passades-7

Els missatges s'anaven allargant cada dia una mica més. En Jordi aprofitava normalment l'hora de dinar a la feina i l'Helena procurava trobar qualsevol excusa per posar-se davant l'ordinador i mirar si tenia noves notificacions. 

Van començar a explicar-se, cada vegada amb més profunditat, els seus neguits i problemes, buidant el cor i l'ànima en cada escrit. Van descobrir coses d'ells mateixos que ni tan sols sabien. De vegades, era instantani, mentre escrivien feien la reflexió davant l'ordinador i li donaven al botó d'enviar. 

L'un volia saber-ho tot de l'altre, impregnar-se de l'essència d'aquella persona que li estava robant la calma i la son, però que al mateix temps li feia sentir coses tan maques. No tenien gaire cosa en comú, però hi havia una connexió extraordinària entre ells dos, gairebé semblava que es podien llegir els pensaments. Els hi semblava que portaven molt de temps caminant junts, coneixent-se i reconeixent-se. S'explicaven els anhels més profunds i no tenien cap tipus de vergonya en reconèixer errades del passat o fe-ser confidències sobre experiències que els havien marcat a la vida.

Després d'un dia intens de missatges i bromes, apostant qui encetava un tema nou de conversa l'Helena li va enviar una dissertació sobre l'amor. En Jordi es va quedar bocabadat de la fluïdesa en les explicacions, la manera que tenia d'explicar-ho tot, senzill però alhora complet, amb tot tipus de matisos i detalls. La sensibilitat que desprenien les seves paraules el van encisar i, en un atac de sinceritat inconscient va acabar el seu missatge així...

-Com sempre l'has clavat i seguiria escrivint hores i hores sobre aquest tema, o potser seguiria parlant amb tu, amb un bon cafè i una copeta, perquè pel que estic veient series una companyia de sobretaula i de tertúlia excel·lent, a la vegada que..."una digna rival-
...I van quedar per sopar...


Continuarà... o no.