dissabte, 17 de desembre del 2016

Aquest Nadal...


Sí, m'agrada el Nadal. Cada any ho explico i sempre hi ha aquells que diuen que si és un rotllo, que si és cosa d'infants, que si hi ha absències que fan que no sigui com abans...

Els meus Nadals són moments de caliu, de família i amics, de sobretaules interminables amb les batalletes corresponents, que es repeteixen any rere any. Són Nadals amb riures, cançons, bromes i xarrups de licor cafè.

Aquest any però, haig de reconèixer que em costa trobar la il·lusió de temps enrere. Ha estat un any enriquidor i complicat alhora. Aquest matí m'he sentit dient per primera vegada a la vida, quines ganes tinc que s'acabi aquest any! Deu ser que em faig gran i hi ha moments en què deixo de creure en els Reis Mags d'Orient.

Hi ha un altra cosa diferent per a mi, aquest Nadal. Fa 22 anys que celebro a casa la nit de Cap d'Any, la nit més maca i especial de l'any. 
Aquestes festes canviem de dia, farem Sant Esteve i la veritat és que em costa una mica el fet de pensar que no em menjaré el raïm amb la família, esperant expectants a què arribin les campanades, mirant tots a ma mare, sabent que li agafarà un atac de riure en el moment que comencin a sonar i contagiant-nos a tots, per acabar rient i gairebé ennuegant-nos en acabar i cridant amb la boca plena, "Feliz Año Nuevo" mentre ens aixequem ràpidament de les cadires per felicitar-nos i abraçar-nos.

Per compensar tots aquests canvis l'Univers m'ha fet un regal fantàstic, en forma de persona, que alhora, m'ha fet un regal fantàstic, valgui la redundància...
El regal principal és portar a la meva vida a algú que m'estima per qui sóc, que no em jutja i em respecta. Que accepta les meves mancances i em fa suport en els mals moments. Una persona integra, senzilla i generosa que he après a estimar per sobre de les pors i inseguretats. Una persona molt diferent de les expectatives que tenia la meva ment sobre com havia de ser la meva parella. Una troballa sorprenent i meravellosa que ha aportat i aporta moltes coses, totes bones, a la meva vida.

Diuen que si la vida ens dóna llimones, hauríem de fer llimonada. Si la vida ens dóna amor, el mínim que podem fer és agrair-lo i retornar-lo...
Aquest Cap d'Any serà molt diferent per a mi... El regal principal m'ha fet un regal secundari. Passar l'últim cap d'any del 2016 en un lloc molt especial per a mi, ple de records i bons moments. Un lloc preciós, ple de detalls i ànima.

Sí, tinc ganes que acabi aquest any. També tinc la certesa de què el 2017 començarà d'una manera molt diferent i això és un molt bon senyal!

Gràcies, amor meu. Encara que a estones no ho sembli, el meu cor està ple de joia i il·lussió per aquest regal tan meravellós. T'estimo!

Bon Nadal i Feliç Any Nou

Molta Llum al 2017