Que curiós és tot plegat

Que curiós és tot plegat!

Un dia un pèl fosc i anodí. Amb molta mandra i poques ganes. Un dia en què no han passat coses massa significatives. Fins i tot diria tristot i avorrit.

Cap a les nou del vespre m'entren unes ganes terribles de sortir de casa. Són les Festes d'Horta i me n'hi vaig. Fan un miniconcert de jazz davant el Quimet. A la Plaça Eivissa comença a tocar un grup. Em compro una porció de pizza i una cervesa. Menjo, bec, miro, ballo. Hi ha força gent, la majoria de mitjana edat, molts d'ells amb canalla.

Algú crida el meu nom. Una mare d'uns nens que vaig tenir a la Llar fa molts anys. M'il·lusiona que em reconegui després de tant de temps. Parlem dels nois i de nosaltres. Va fer un canvi de vida radical. Es va separar, va canviar de feina, es va preparar i ara és professora de ioga kundalini, la veig "estupenda". Xerrem durant una bona estona de vivències, experiències, viatges... Hem recorregut un camí similar. M'he alegrat molt de retrobar-la i veure-la tan bé. Ens acomiadem amb una abraçada i l'adreça on dóna classes.

Enfilo cap al metro i un home m'atura suaument pel braç i em diu: "Disculpa si et molesto, però t'he estat observant mentre parlaves i mai a la vida havia vist una dona tan sensual com tu, només volia que ho sabessis", gira cua i es perd entre la gent.

Que curiós és tot plegat, penso. Mentrestant, un somriure apareix inevitablement als meus llavis. Potser tampoc ha estat tan avorrit el dia d'avui...

Llum que apareix quan menys l'esperes

Moltes Felicitats!

Avui fa un any que et vaig fer un regal crec que, força especial. Va ser agosarat, sí. I tu, molt valent d'acceptar-lo.
365 dies després em costa molt més sorprendre't que llavors.
Intento (tot i que no sempre ho aconsegueixo) regalar-te cada dia quelcom important i bonic. Et regalo el meu temps. Els meus petons, abraçades, carícies i somriures. Et regalo mirades que diuen sense parlar, et regalo els meus pensaments. Et regalo la meva passió i bogeria. Et regalo la meva manera de fer, sempre tan inusual i "friqui"...
També, tot s'ha de dir, et regalo esbroncades i retrets. Dies impertinents i silencis que, segurament, no saps interpretar i et desconcerten (Espero que siguin els menys)
Et regalo, t'ho ben juro!, la meva paciència per intentar entendre coses que, de vegades, s'escapen a la meva comprensió.

Hi ha però, una cosa que no et regalo... El meu cor.
No te'l regalo perquè és meu i això no es pot regalar, però sí que el comparteixo completament amb tu.
Comparteixo el meu cor amb tu, sempre. I està ben content la majoria de vegades...
Quan m'acarones de bon matí i em dius "Bon dia, reina". Quan em treus els cabells de cara, dolçament. Quan mirem la tele i m'acaricies despistadament la cuixa. Quan em mires de reüll. Quan em preguntes, com ha anat el dia? Quan m'abraces, adormit a mitjanit. Quan apareixes per casa sense avisar, només per veure'm una estona. Quan m'estens la rentadora sense que t'ho demani o m'ajudes a fer el sopar o pares taula, Quan em prens per la cintura mentre rento els plats i em fas un petó al coll...

Aquests i molts més són els regals que tu em fas cada dia i que em demostren els teus sentiments, encara que, de vegades, el meu ego vulgui quelcom més.

T'ho volia agrair especialment avui, el dia del teu aniversari i desitjar-te que siguis molt feliç, que no deixis de lluitar pels seus somnis. Que siguis tu mateix, sense pors, ni recances. Que siguis el protagonista de la teva vida i que la visquis amb intensitat i alegria. Que ets una persona afortunada i extraordinària i que estic contenta de compartir aquest trosset de camí amb tu, duri el que duri...

Espero que tinguis un dia molt especial, ple d'amor, alegria, cançons i petons.

Molta, molta, molta Llum al teu camí...

T'estimo

Montse