Que curiós és tot plegat

Que curiós és tot plegat!

Un dia un pèl fosc i anodí. Amb molta mandra i poques ganes. Un dia en què no han passat coses massa significatives. Fins i tot diria tristot i avorrit.

Cap a les nou del vespre m'entren unes ganes terribles de sortir de casa. Són les Festes d'Horta i me n'hi vaig. Fan un miniconcert de jazz davant el Quimet. A la Plaça Eivissa comença a tocar un grup. Em compro una porció de pizza i una cervesa. Menjo, bec, miro, ballo. Hi ha força gent, la majoria de mitjana edat, molts d'ells amb canalla.

Algú crida el meu nom. Una mare d'uns nens que vaig tenir a la Llar fa molts anys. M'il·lusiona que em reconegui després de tant de temps. Parlem dels nois i de nosaltres. Va fer un canvi de vida radical. Es va separar, va canviar de feina, es va preparar i ara és professora de ioga kundalini, la veig "estupenda". Xerrem durant una bona estona de vivències, experiències, viatges... Hem recorregut un camí similar. M'he alegrat molt de retrobar-la i veure-la tan bé. Ens acomiadem amb una abraçada i l'adreça on dóna classes.

Enfilo cap al metro i un home m'atura suaument pel braç i em diu: "Disculpa si et molesto, però t'he estat observant mentre parlaves i mai a la vida havia vist una dona tan sensual com tu, només volia que ho sabessis", gira cua i es perd entre la gent.

Que curiós és tot plegat, penso. Mentrestant, un somriure apareix inevitablement als meus llavis. Potser tampoc ha estat tan avorrit el dia d'avui...

Llum que apareix quan menys l'esperes