....Va arribar el mes d'octubre i semblava com si no hagues passat res. Com si l'Helena no li hagues confessat els seus sentiments, com si en Jordi no hagues, també, obert el seu cor. Durant uns dies es van seguir escrivint sense parlar del tema. Feien broma, parlaven de plats de cuina, de quant els hi agradava fer menjar per a la família i els amics. Es van quedar sorpresos al comprovar que feien igual les patates braves, de les qual cadascú presumia que tenia la millor recepta. Van compartir secrets culinaris i rialles.
Helena estava convençuda que podria acotar la força dels seus sentiments. Els seus missatges eren divertits i alhora irònics, la qual cosa entusiasmava a Jordi, a qui sempre li van agradar els reptes intel·lectuals. Era divertit i excitant fer comentaris amb segones i, fins i tot, terceres intencions per a provocar dialècticament a l'altre. És "picaven" sobre la seva susceptibilitat en comentar els missatges que havia escrit l'altre, entrant en un joc alegre,lúdic, gairebé innocent, que els feia riure com a bojos mentre lleien el que havia escrit l'altre.
Durant uns dies van deixar de banda parlar dels sentiments que tenien l'un per l'altre i van començar a parlar d'ells d'una manera molt més intima, de com se sentien com a persones, del camí que anaven fent a la vida, de la seva evolució i els canvis interns que provocava en ells la maduresa.
L'Helena tenia més eines que en Jordi, portava tota la seva vida preguntant-se qui era i que havia vingut a fer a aquest món. Havia après algunes coses sobre gent que en sabia molt, havia llegit molts llibres i havia possat alguna cosa en pràctica. Havia començat a fer un camí cap a l'auto coneixement (tot i que encara estava "en bolquers") i li explicava la seva manera d'entendre la vida (molt diferent de la d'ell). En Jordi, sorprès, veia una escletxa de llum i descobria, a cada missatge, una Helena molt especial, diferent de qualsevol persona que hagues conegut mai, que li parlava de coses una mica "frikis" però, que alhora, li cridaven molt l'atenció i que feien que, des del seu interior, alguna cosa li demanés més.
Continuarà...o no...
