Aquesta reflexió, escrita com a nota en el meu smartphone durant un trajecte en tren, és una reacció incontrolable a un WhatsApp rebut uns instants abans...
"Xapa i pintura" deia el missatge. I un selfie demostrava un afaitat recent.
"XAPA I PINTURA"???????... Vaig pensar en majúscules....
Xapa i pintura és el que faig jo, xato! O et deus pensar que tinc de sèrie les celles depilades, o les aixelles, o els meus engonals són brasilers des que vaig néixer.
A cas les dones de genètica "peluda" hem fet un encanteri i per art de màgia han desaparegut tots els maleïts pèls? Aquells que ens fan la guitza sobretot a l'estiu, quan ja no ens podem amagar darrere els texans d'hivern i ni t'explico si acabes de començar una relació sentimental i ni recordes com funcionen aquests tipus de coses, perquè l'última vegada que vas tenir una cita va ser al segle XX.
Mare de déu senyor!!!!! Si la pinça s'ha convertit en una extensió de la meva mà i l'odiosa Epilady qualsevol dia mor per ús excessiu.
Ens fem neteges de cutis, pílings corporals, mascaretes capil·lars. Untem el nostre cos amb tot tipus de cremes i potingues. Ens arreglem i pintem les ungles de les mans i els peus. Traiem dolorosament pèls de llocs gairebé innombrables i de difícil accés...
Tot això i alguna cosa més que, a sobre, emmascarem amb un vel de naturalitat tan ben fet, que sembla que siguem així de sèrie i sense cap tipus d'esforç. #miraquesom
Estic arribant a la meva destinació, amb una "xapa i pintura" de vàries hores de durada, que absolutament ningú podria apreciar, de tan ben feta que està.
Apa, bon cap de setmana
Llum a la cera tèbia
