Març s'apropa lentament i de puntetes. Els hiverns són llargs i feixucs.
Les llavors que es van plantar l'any passat encara no broten. La terra sembla sense vida, però no és cert. Uns centímetres cap al fons, la llavor va fent la seva metamorfosi al seu ritme, sense pressa. D'aquí a unes setmanes començarà a sortir un minúscul brot, tendre i preciós, que ens confirmarà que la primavera arriba, que tot començarà , de mica en mica, a florir. Els arbres nus i desprotegits, aviat tindran fulles noves i fortes, les orenetes i els estornells tornaran, com cada any, a despertar-me de bon matí.
La natura és sàvia i no s'adorm. Sembla que ho faci a l'hivern, però no és així. Fa la feina dura, la que no es veu, la que encara no dóna fruits, però la llavor hi és i sortirà quan sigui el moment.
Els éssers humans no som tan savis com la natura. Som impacients i ens pensem que no passa res, només perquè no ho veiem amb els nostres ulls. Però sí que passa, passa per dins i quan hagi de ser, la nostra llavor trencarà amb força la terra seca i dura, lluitarà per sortir i es deixarà veure. En aquell moment veurem el fruit de la nostra feina...
Llum a les llavors
