Alguns van marxar d'ancians, amb una mort plàcida i tranquil·la, després d'una llarga vida i un munt d'experiències viscudes.
D'altres amb dolor i patiment per a ells i els qui l'envoltavem.
Alguns joves, molt joves, massa joves i en marxar van deixar un tatuatge, amb tinta indeleble de dolor, al nostre cor.
Des d'allà on siguin, ens acompanyen en els moments més transcendents de la nostra vida. Per a molts de nosaltres són presents en el dia a dia i "parlem" amb ells quan alguna cosa ens inquieta o ens preocupa, o només per donar-los-hi les gràcies si creiem que ens han ajudat.
Personalment, crec en la vida més enllà de la mort. Aquesta creença alleuja el meu dolor per les absències. Crec i sento que estan amb mi en els moments que ho necessito.
Quan miro al cel, de nit i veig la meravella que és l'Univers, com milions d'estels brillen i tot és tan absolutament perfecte i màgic, no en tinc cap mena de dubte.
Per a mi, ells són, o haurien de ser al seu lloc, cadascú al seu, com a éssers que fan el seu procés per tornar a encarnar. Però sento que alhora també estan en un raconet dins dels nostres cors, per sempre.
El meu amor cap a ells no minva amb el temps, tot i que els records s'esvaeixen de mica en mica.
Avui, com molts dies, els recordo a tots i cadascun.
Recordo moments viscuts, instants preciosos, vivències compartides.
Recordo també els adéus. De vegades esperats, però mai desitjats. De vegades inesperats, quan una espasa et travessa el cor de banda a banda en un segon i et deixa sense alè...
Hem d'aprendre a continuar sense ells. No deixem que el dolor i la recança ens facin estancar-nos en el passat i deixar de gaudir de les increïbles i meravelloses experiències que encara hem de viure.
Hem d'aprendre a deixar-los anar, sabent que sempre hi seràn...
Avui, com molts dies, us penso.
Allà on esteu, sigueu feliços...
Com deia Tagore "Quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et continuarà parlant".
Llum a les ànimes💜
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada