Discerniment

De vegades ens equivoquem. Creiem que quan donem, hem de rebre exactament de la mateixa manera.
Pensem que la intensitat dels nostres sentiments o accions és o hauria de ser, proporcional a allò que creiem que hem o hauríem de rebre.
Doncs no. Com a mínim, no sempre.
És el gran parany de l'ego, especialista a generar expectatives, tot i que saps del cert, des del fons del teu cor, que no està bé. Que estàs actuant des d'un lloc incorrecte, sent egoista i infantil. És esperar i desitjar allò que TU vols i que no depèn de tu, sinó d'un altre.
Quan l'ego es descontrola, tot se'n va a norris.
Les pors, inseguretats i mancances surten a la llum amb una intensitat brutal, que enlluerna tota la resta i no et deixa veure amb claredat.
A les persones impulsives ens costa encara més mantenir tot això a ratlla.
Quan algun fet, situació o comentari ens dispara l'ego, ens costa d'esperar deu, cent, mil, un milió de segons abans de reaccionar amb una mica de discerniment. L'alarma sona dins del nostre cervell i notes com una llança se't clava al mig de cor, sense temps d'apartar-te per esquivar-la. Et sents ferit i no saps reaccionar sense actuar a la defensiva...

Quants aprenentatges de vida! Quantes experiències, aparentment intranscendents, que ens fan créixer i anar polint de mica en mica la nostra personalitat. Quanta feina a fer encara.

Discerniment, discerniment, discerniment...
Segons en Krishnamurti "La facultat de distingir entre allò que és real i allò que és irreal"

Quanta feina a fer encara!

El camí és feixuc i pedregós però porto botes de muntanya.

Llum a les sabates