Històries passades-5

La carta d'en Jordi va ser una agredolça sorpresa... En cap moment Helena va pensar que ell podia estar sentint alguna cosa similar a la voràgine d'emocions que la recorrien de dalt a baix. Creia que la soledat li havia fet imaginar-se una història sense cap tipus de fonament, creia que aquells sentiments anaven en una sola direcció.

Llegia i rellegia la carta mentre escoltava la cançó que li havia enviat, entrant en una espiral obsessiva, intentant entendre que havia volgut dir-li realment amb les seves paraules. Estava confosa, sospesava els pros i els contres de continuar escrivint, no era capaç de des identificar-se i pensar amb objectivitat, necessitava temps per posar les coses a lloc, per controlar les seves emocions i saber ben bé que li estava passant per dins.....I això és exactament el que li va dir a ell...

Es van fer uns dies de silenci i, efectivament, Helena va poder relativitzar-ho tot una mica. L'ansietat d'esperar els missatges ja no hi era i començava a mirar aquella experiència des d'un altre lloc. Li feia vergonya haver estat tan vehement amb la seva carta, ara ja ho veia diferent i potser no era per tant. Una altra vegada m'he deixat portar massa per les emocions -es deia, emprenyada-

Preocupada per en Jordi li va escriure un curt missatge

Hola, només volia saber com estàs... Estava una mica amoïnada per tu. Jo estic bé, més tranquil·la.

Ell va contestar:

Hola Helena, estic bé, també més tranquil. Déu n'hi do.... Quantes emocions-

La resposta la va tranquil·litzar encara més. Va començar a relaxar-se i a treure-li importància a tot el que li havia passat.- mira que sóc beneita, m'he enganyat a mi mateixa i gairebé em fico en un embolic per deixar-me portar per vés a saber quins sentiments-
L'endemà ell li va tornar a escriure per preguntar-li com es trobava i per donar-li les gràcies per preocupar-se per ell.

Helena es sentia forta, creia que tot havia passat, que havia estat un miratge provocat per la soledat i així li va contestar...

Estic més bé... Intentant reflexionar amb calma, que no és fàcil. Hi ha massa contradiccions, dubtes i resistències al meu interior.

L'altre dia vaig ser massa vehement i ara m'avergonyeixo. Tant de bo pogués esborrar últims dies i que tot continués com abans, ho trobo a faltar.

En fi, que el que està fet, està fet i haig de fer-me'n càrrec.

Tu estàs bé?-

La resposta d'en Jordi no es va fer esperar...

Estic molt millor!!!

Amb moltes ganes de gaudir, compartir i viure aquest moment... D'explicar-nos com ens ha anat tot i de riure'ns de tot, perquè penso que ens mereixem gaudir d'un moment com aquest. La vida ens dóna poques oportunitats, i si les que vénen són així, doncs... Genial!!!

No et sentis avergonyida pel que has fet ni dit.

A mi m'ha agradat que et deixessis portar pels teus impulsos i sentiments, i si això és ser vehement, doncs... M'agrada. És més...jo també ho he estat a la meva carta.

Si us plau, no pensis que he estat trist per aquest motiu. Explicar el que sents és un senyal d'autenticitat i això sempre és bo.

He estat una mica trist perquè em vas dir que no volies tenir més contacte amb mi, perquè...no volia pensar que les nostres vides són incompatibles.

Em senta molt bé saber que estàs al meu entorn... Que estàs aquí, que puc comptar amb tu. Però, com et deia, si el que necessites és no tenir més contacte amb mi, ho entendré i no et donaré més la tabarra.

Avui fa un dia núvol i plou, surto a treballar i arribaré al voltant de les 3 de la matinada, cansat de nassos, però tinc moltes ganes de viure la vida i gaudir de les oportunitats que ens ofereix!!!

Una abraçada

Continuarà...o no...

Llum al cami, per veure-hi clar