Les lletres de les seves cançons van més enllà d'històries d'amor i desamor, de persones i llocs, d'instants i circumstàncies.
Algunes estan fetes des d'un altre lloc, molt més íntim i profund, des de la recerca de la nostra pròpia essència i la dificultat, de vegades, de fer camí.
Us deixo una de les meves preferides "Quan es faci fosc".
Espero que la gaudiu com cal....
Diguem quants cops
t’has sentit sola enmig del món sense trobar el teu lloc.
Diguem el que has vist
darrere l’horitzó que tots duem a dins, has trobat el sol?
La llum és viva, la sort ens guia
El vent, els dies, ens miren en passar.
Et busco entre la son,
obrint els ulls sota els llençols comença un altre avui.
Et miro i tot és nou,
a fora sents la gent com va darrere el temps; l’ha perdut corrent.
La llum ens guia, l’amor arriba,
Els anys, els dies, la vida un munt d’instants.
Quan es faci fosc, mai no tinguis por;
La nit a fora és freda amor,
esperarem tots dos que surti el sol.
La llum canvia, l’amor ens mira,
El vent, la vida, somriuen en passar.
Quan es faci fosc....
Esperarem tots dos que arribi el sol
Quan s’acabi el món, quan es faci fosc;
La nit, la nit és freda amor,
esperarem tots dos, que surti el sol.
Llum a la foscor
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada