Mar i Cel

Uns mesos enrere, tot just començant la tardor, vaig tenir una experiència....no sé, potser mística (sense veure, ni escoltar cap cosa estranya...) que encara avui en dia, si la penso, sóc capaç de reviure-la i connectar amb ella.Va ser tan maco per mi que ho volia compartir aquí, en aquest espai que tot just comença a agafar forma...

Vaig arribar d'hora des de Barcelona, amb un llibre, un entrepà i una ampolla d'aigua.
Vaig romandre asseguda a la sorra més de quatre hores que em van semblar vint minuts, durant les quals no vaig veure, ni menjar.Va ser com si s'hagués aturat el temps. Només vaig poder badar, llegir una mica i contestar una trucada de telèfon.
Quan per fi, amb recança, m'aixeco, tinc la necessitat de caminar sense rumb, cap al sud, contemplant el paisatge que em captiva. Els peus em porten fins al Vendrell. Hagués caminat tot el dia, tota la nit, tota la vida. Quan, amb recança, decideixo tornar no puc evitar girar-me, mirant tota l'estona cap enrere, cap a aquest cel infinit i canviant, cap al mar blau, inmens i atemporal...
Que curiós, tot plegat.

I llavors penso "definitivament, avui no em vol deixar marxar..."

Llum als núvols