Creiem que ho tenim tot controlat. Sabem, des de l'intel·lecte i la lògica, més o menys per on anirà la nostra vida. Creiem que sabem el que ens espera i el que no.
Però, de vegades, la vida et pica l'ullet...
Apareix alguna vivència, situació o persona, que no t'esperes i, de cop i volta, et trobes amb un "marró" entre les mans, sense la més remota idea de com manegar-ho. Entre altres motius, perquè arriba en el moment més inesperat i en les circumstàncies més inoportunes.
Llavors entres en pànic, no saps ni que fer, ni que no fer. A dins del teu cap els pensaments donen tantes voltes que ets incapaç d'aturar-los.
Ens costa molt sortir de la nostra zona de confort i deixar-nos portar per les intuïcions, no n'estem prou acostumats.
El més fàcil és recular. Tirar enrere i decidir que no. Que allò que ha aparegut a la vida tan de sobte i sense previ avís (i que a més a més trobes fantàstic) pot provocar tants mals de caps que t'acollones. Tries continuar amb el què tens fins ara i no t'arrisques. En aquell precís instant, ho fiques tot plegat dins d'una capseta i ho guardes dins el teu cor, tancat amb set claus, ben amagadet...
Encara, de tant en tant, som covards... Que hi farem!
Ara bé, tot el que hem vingut a experimentar, ho experimentarem, és de llei.
Així que abans o després, en aquesta vida o en un altre, l'Univers ens ho tornarà a posar davant i a veure que fem!... Potser, amb molta sort, recordarem allò après i decidirem tirar-nos a la piscina sense saber si hi ha molta o poca aigua. Només el fet d'arriscar-nos ja serà un gran pas en el nostre camí, independentment del resultat de la nostra decisió.
Llum kàrmica
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada