I vens i te'n vas...

...I vens i te'n  vas. Apareixes i desapareixes com si d’una fulla dansant en el corrent d’un riu es tractés.
Quan creus que ja tens un tema solucionat, coll avall, resulta que retorna en el moment que menys t'ho esperes.
La ment juga males passades, de vegades. Crec que hi ha moments en què té vida pròpia i va per lliure.
Quan la nostra força interior minva l'ego s'apodera d'ella i de retruc, de tota la resta.
Llavors, quan sembla que les coses no poden anar pitjor, com per art de màgia, la moneda salta pels aires i cau de l'altra cara. Li podríem dir consciència o intuïció o...(tant es val, el nom no fa la cosa) i una veueta dolça em xiuxiueja a cau d'orella: " No ho mires bé, és des d'un altre lloc"
És en aquell precís moment, quan connecto amb la meva essència, quan me n'adono. És llavors quan, per uns instants ho entenc.
Crec que tot, absolutament tot, passa per algun motiu. Em penso que no tenim tan lliure albir com creiem. Les coses que ens passen són les correctes, és com ho vivim el que no està bé.

... Hi ets, ho sé. Hi sóc, ho saps. Saps que sé que ho saps i sé que saps que ho sé.

L'Amor hi és a tot arreu

Llum a la intuïció