Un somni...

Feia pocs dies que l’havia conegut i vaig tenir un somni.

Anàvem passejant pel barri antic de Barcelona, xerrant per aquells carrerons enrevessats i estrets. De sobte, com per art de màgia, va aparèixer davant nostre una paret que ens barrava el pas. Estava feta de maons antics, igual que les cases del voltant, com si sempre hagués estat allà. Em vaig aturar, sorpresa i ell, fent un pas endavant, es va girar cap a mi i amb aquella mirada que té a vegades, plena de llum, em va oferir la seva mà i em va dir: “Vine amb mi, jo t’ajudo a travessar”.

I així va ser. El somni es va acabar aquí i va continuar la vida real. No diré el seu nom, no sé com es prendrà aquesta entrada de blog. Si algú que ho llegeix sap de qui parlo li demano que respecti l’anonimat.

La vida m’ha regalat tantes coses, que no puc per més que ser agraïda i donar-li les gràcies cada dia.

Que entrés a la meva vida és un d’aquests regals. Per a mi ha estat un mestre en el sentit literal de la paraula. Un mestre és aquell que té uns coneixements, una experiència, una sabiduria i mostra als altres el que sap. No vull que s’interpreti d’una altra manera, sé que no li agradaria.

Amb ell vaig descobrir un món que ja pressuposava, però del qual no tenia certesa.

Vaig descobrir llibres, autors, pel·licules, teràpies, personatges molt savis i algunes experiències que, d’alguna manera, em van començar a obrir la ment.

Vaig ampliar el meu vocabulari amb paraules que al començament em sonaven a xinès (algunes encara m’hi sonen) com ara cossos, plànols, constel·lacions familiars, etèric, àdmic, entitat, àtom permanent, edat interna…

He començat a aprendre a mirar diferent. A tenir una mica més de criteri, no deixar-me enlluernar massa i a mantenir els peus a terra quan cal ( bàsicament a “quarentenar"-ho tot...).

He començat a conèixer-me millor i a procurar descobrir les meves parts més fosques i les meves debilitats, entenent que si no n’ets conscient és impossible intentar canviar res.

He descobert que hi ha lleis que estan per sobre de tot.

M’ha fet passar tardes que s’han tornat nits i matinades impagables, per la quantitat de respostes que m’ha aportat, patint amb paciència la meva ànsia de conèixer, la meva energia, de vegades, molt “alterada” i la meva verborrea incontrolable.

Hem compartit maratons de quilòmetres en cotxe i hores d’espera. Molts cafès i alguna magdalena gegant.

És algú molt especial, no només per a mi, també per d’altres. Tots som especials, però ell ho és més.

No li agrada que li diguin aquestes coses, però mira, és el que hi ha, és el que sento.

Ja ho saps. I encara que, de vegades, pensis que no és per tant i no t'agradi gens aquest aire tou i ensucrat, són les meves percepcions i sentiments.

L’Amor s'ha d’expressar i demostrar, jo ho faig de la millor manera que puc, deixant que els meus dits es moguin pel teclat al ritme d'allò que dicta el meu cor.

Pocs dies abans del teu aniversari. És el meu humil regal des del fons de l'ànima.

Gràcies per obrir-me portes, per acompanyar-me, per formar part del meu camí...