Les contradiccions...

Els temes urgents sobrepassen, desgraciadament, els temes importants. Això m'emprenya. Que hi hagi coses de mi mateixa que, de tant en tant, no pugui controlar i que no sàpiga posar-les a lloc, em fa sentir vulnerable. Sé que només seran uns dies, però el fet de saber-lo encara fa que m'enfadi més amb mi mateixa. Si no ho sabés, si no fos conscient doncs mira, però saber quina és l'arrel del problema i no poder reconduir-lo del tot...Ufff!!
És el que té la incertesa. Ès el que té no saber com anirà alguna cosa i la urgència d'obtenir un resultat. Que el resultat sigui el que esperes, ja que un altre seria la prova del teu fracàs.
Estic parlant de coses terrenals i, segons com, poc importants....com pot ser que m'afectin tant i em facin sentir culpable abans d'hora?
Quan prenem decisions no sempre estan presses des de la seguretat, de vegades son una sensació o intuïció.
Altres veus et diuen que potser no hauria de ser així i tu lluites contracorrent, intentant manegar l'ambivalència, intentant recordar perquè vas triar aquella manera de fer i no un altre, dubtant entre el que sents i creus i els arguments dels altres.
La contradicció és una característica que tinc molt arrelada, qui hi farem. És com si jugués a escacs amb mi mateixa, com si fes un debat on hi ha dues parts que defensen cadascuna en contrari que l'altre.
Després penso en aquelles frases fantàstiques que m'han ensenyat tant i em relaxo...
Com diria Robin Williams a la pel.licula "Mas allá de los sueños"...
"De vegades quan es guanya es perd"
"De vegades quan es perd, es guanya"


Al cap i a la fi l'amor és l'únic camí...

Llum al discerniment