Ho canviem o ho reprimim?

Estem en un moment de canvis. De canvis socials, econòmics, polítics. De canvis d'estructures, de patrons. De canvis de consciència i de pensament.
Sé que tots aquests processos són lents, però, de vegades, costa tenir paciència.
En relació als canvis interns, de pensament i personalitat, moltes vegades tinc dubtes...
Quan ens adonem que hi ha alguna cosa per solucionar a dins nostre, procurem treballar per resoldre-ho. Cadascú tenim les nostres eines i ho fem el millor que sabem. Posem en marxa el mecanisme que, amb sort i treball, ens portarà al nostre objectiu.
I aquí ve la pregunta: Hem solucionat el que ens amoïnava o només ho hem reprimit?
Quan crec que he resolt un conflicte, que ja ho tinc coll avall, que ho he treballat des del conscient i ho he transmutat, resulta que torna a aparèixer, per tant encara hi és. És llavors quan m'adono que el conflicte no ha marxat sinó que el vaig reprimir en aquell moment i si em torno a trobar en la mateixa situació, en les mateixes circumstàncies, torno a fer exactament el mateix.
Vull creure que part del canvi s'ha fet. Treure a la superfície el problema, rescatar-lo del subconscient i mirar-lo cara a cara, reconèixer-lo, és el començament del canvi. Com a mínim, això espero. És bastant frustrant creure que estàs fent bé les coses, que t'esforces per polir una mica les arestes de la personalitat i veure que potser tampoc ha canviat tant allò que no t'agrada de tu.
Hi ha dies que es fa feixuc el camí. La paciència no és el meu fort.
Llavors miro enrere i sé que he après tant i tant (no tant com el que em queda per aprendre), que he canviat tantes coses (no tantes com les que queden per canviar) i que tinc tant per agrair a la vida en donar-me l'oportunitat d'experimentar aquests canvis (no tants com els que espero experimentar) que deixo de queixar-me i em poso a fer feina (que, per cert, com més feina faig, més feina veig que haig de fer...)

Avui no tinc un dia particularment esplèndid. M'he adonat que alguna cosa que pensava que tenia treballada, ha tornat a sortir, per tant, el tema no està solucionat. Però sóc insistent i tossuda i sé que ho aconseguiré. De fet la meva última eina em va molt bé, de moment. És aquest blog, on buido els meus pensaments, les meves sensacions, percepcions, emocions i sentiments, amb l'esperança que m'ajudin a conèixer-me i entendre'm millor.

Hi ha una cançó dels Sopa de Cabra que, tot i que el context no té res a veure, em fa pensar molt sobre el tema. Hi ha vegades que no és bo tornar enrere, sobretot perquè quan has triat un camí, encara que sigui difícil, si estàs absolutament convençut que és el correcte, has de tirar endavant amb totes les conseqüències que comporta. Aquesta és la màgia de prendre decisions, que quan prens un camí, deixes uns altres.
Tanta feina a fer encara...

Llum que transmuta