Aquest any la passaré amb el meu fill, sense petards, ni coets, ni festa, ni gaire cosa més....bé, coca si.
No ens agrada gens ni mica el món pirotècnic i tinc l'excusa perfecta per no fer res que tingui a veure amb el tema. El meu trencament fibril·lar del bessó esquerre va millor, però no tant com per a revetlles esbojarrades...
Sigui com sigui celebraré l'Alban Heruin (com deien els celtes) a la meva manera.
M'encomanaré a la Deesa Minerva i al Déu Apol.lo amb una mini foguera al pati o al terrat de casa.Prendré encens en gra per purificar casa meva. Encendré espelmes per a demanar als meus guies que em facin un cop de ma. Escriuré desitjos en un paperet que després cremaré amb el foc purificador. Parlaré amb els follets i les fades....
O potser no, potser ens fiquem a mirar una peli pregant per escoltar-la entre el soroll del carrer...mai se sap...
El què si faré, si et temps acompanya, és pujar a mirar la Lluna plena i tenir amb ella una d'aquelles fantàstiques converses que tenim de tant en tant. Aquesta nit és el moment de l'any que estarà més a prop de la Terra, li'n diuen la Superlluna, i de ben segur que no hauré de cridar perquè m'escolti. Li explicaré els meus problemes i les meves alegries, m'escoltarà serena i omnipotent i em contestarà, com sempre, a cau d'orella, amb paraules encertades i sàvies.
La nit de Sant Joan és especial per se, tan se val que fas o amb qui.
Demaneu a la Lluna el vostre desig. No hi dubteu, aquest nit màgica es poden complir els vostres somnis...
Llum de fogueres i de Lluna plena
foto treta d'aquí
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada