Fa 50 anys de la publicació de Rayuela i la veritat és que no té desperdici. És veritat que parla de l'Amor romàntic des de un lloc massa emocional, ple de necessitat i "apego". Però, de vegades, també em sento així.
Sóc molt emocional i de tant en tant em deixo portar, encara que no és gaire sa (ho haig de reconèixer) perquè l'ego entre a sac en el tema i al final acabo "com el rosari de l'aurora".
Avui escric un "tal qual", es a dir, no reescric res i surt com surt...ja veurem...
Qui em coneix ja sap que la música és molt important a la meva vida i que hi ha cançons que tinc incrustades a l'ànima.
Ja sé que el concert per la llibertat de ahir no té gaire a veure, no tinc ni idea de política i per tant no goso opinar, ara bé, el vaig trobar preciós i emotiu, tants cors bategant amb un mateix objectiu des de l'amor i la llibertat, és així com es fan les coses....
En sentir-lo i veure que també hi ha cançons d'aquelles que em remouen, la meva ment ha fet automàticament un extrany "matxembrat" Concert-Rayuela.
En sentir-lo i veure que també hi ha cançons d'aquelles que em remouen, la meva ment ha fet automàticament un extrany "matxembrat" Concert-Rayuela.
Per exemple:
"Aquesta nit pot sortir el Sol" Sisa
"Camins" sopa de Cabra
"Viatge a Ítaca" Lluis Llach
"Que tinguem sort" Lluis Llach
Aquestes cançons i moltes d'altres formen part de la meva vida i em recorden a paràgrafs de Rayuela com ara:
- "Andábamos sin buscarnos pero sabiendo que andábamos para encontrarnos."
- "Existe una cita, aún sin hora ni fecha, para encontranos, yo estaré ahí puntual, no sé si tú.
- "Me basta mirarte para saber que con vos, me voy a empapar el alma."
- "Lo que mucha gente llama amar consiste en elegir a una mujer y casarse con ella. La eligen, te lo juro, los he visto. Como si se pudiese elegir en el amor, como si no fuera un rayo que te parte los huesos y te deja estaqueado en la mitad del patio. Vos dirás que la eligen porque-la-aman, yo creo que es al revés. A Beatriz no se la elige, a Julieta no se la elige. Vos no elegís la lluvia que te va a calar hasta los huesos cuando salís de un concierto."
No sé quin tipus de connexió extranya ha fet la meva ment entre aquestes dues coses Rayuela- Concert per la llibertat que m'ha fet recordar també un altre cançó de Joaquin Sabina que també parla d'aquest tipus d'amor...
Bé, això és el que em passa pel cap mentre es refreda l'amanida de pasta i s'acaben de fer les patates braves......no sé...
Avui estic "tontorrona" i bé que es nota en aquest entrada de blog, però és el que hi ha, uns dies millor i uns dies pitjor....
Com diria Pastora .....això és el que hi ha i això és el que sóc...
Com diria Pastora .....això és el que hi ha i això és el que sóc...
Llum als cors confosos
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada