He escrit sobre bons amics, fantàstiques experiències i gran amors. He parlat sobre el que penso, sobre molts temes que em preocupen. He escrit sobre mi i com em sento. He expressat en públic com entenc la vida.
Mai he parlat de la personeta que vaig tenir 8 mesos i 3 setmanes dins meu, creixent cada dia. Mai he parlat de una de les etapes més meravelloses que he experimentat, mentre una nova vida es gestava en el meu interior.
No he explicat mai que ha estat, és i serà el meu millor mestre, per molts motius ( Gràcies Ricard, per fer-me aquest regal extraordinari). He viscut al seu costat tots els sentiments, emocions i sensacions que es poden experimentar.....i el que queda.
Ara, mentre saltejo els calamars i les gambes per fer un arrosset, ell està al menjador, jugant a la play amb un amic, aliè a tot el que sento i penso....
Ja té catorze anys i, de vegades, em costa fer-me a la idea que es fa gran i que té altres necessitats i altres temps, diferents als d'abans, diferents als meus. Encara continua el "mama vine, mama mira" però es pot estar hores a la seva habitació, parlant amb els amics i amigues pel facebook o el whatsapp. Badant i pensant. Intentant entendre que coi és aixó de la vida...
És un ésser humà extraordinari, no en tinc cap mena de dubte. Probablement ell si, ja ho porta això l'adolescència.
No he parlat mai del meu fill en aquest entorn, íntim i públic alhora. Avui, no sé ben bé perquè, he sentit la necessitat de buidar unes pinzellades. Els canvis ens costen, a tots. A ells com a fills, a nosaltres com a pares. Encabir tot això en el cor i la ment, quan de vegades són contradictoris, no és fàcil.
Intento explicar-li el sentit de la vida tal i com jo ho crec, però ell prendrà les seves pròpies decisions. Estimar és, sobretot, deixar decidir. Espero no estar fent-lo massa malament.
Seguirem fent camí, aprenent, equivocant-nos, gaudint, patint....ja ha de ser així...
Llum al cicle de la vida
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada