Nuk

Avui ja fa tres anys que va marxar.
No m'agraden massa els animals, em fan por. Els de companyia, els de granja, els salvatges... Bé, els animals en general.
Potser aquest és un dels motius pel qual el Nuk va ser tan especial a la meva vida. El mes de novembre de 1995 el que llavors era el meu marit em va convèncer per adoptar un gatet. El vam anar a buscar a casa seva. Era de "bona família". El seu pare era un siamès estilitzat i elegant i la seva mare una dolça barreja de siamès i persa. En el moment que vaig veure aquella boleta blanca amb el morro negre i sense cua, m'hi vaig enamorar.
Va ser el gat més dolç que he conegut mai. Més aviat semblava un gos, tot el dia darrere meu, refregant-se a les cames de tothom i filant ("ronronejant") constantment demanant una carícia. Mai, absolutament mai va esgarrapar a ningú. S'estirava davant els nostres peus perquè li rasquéssim la panxa, s'enfilava al llit al matí, a dir-nos bon dia, uns minuts abans que sonés el despertador...
Va ser un company de vida important, amb una capacitat de percepció extraordinària. Sempre sabia quan ens trobàvem malament i ho demostrava efusivament, com dient "estic aquí". Energèticament, s'enduia part de la porqueria que portàvem i això, en part, el va fer emmalaltir. Sempre ens va cuidar i protegir, de la mateixa manera ho vam fer nosaltres amb ell.
Va ser un company de joc fantàstic per al meu fill. S'estimàvem amb bogeria i el gat gran protegia al nen petit dels malsons a les nits
Avui fa tres anys que va marxar. A aquestes hores estàvem al veterinari intentant que tot el tractament d'urgència que li portava fent aquell dia, donés fruit i es recuperés. Quan, ja estabilitzat, a les deu de la nit vam tornar cap a casa, vaig pensar per un moment que se'n sortiria. Però vet aquí que el què ell volia era estar a casa seva per poder marxar tranquil. Al cap d'una estona va començar el seu viatge cap al cel dels gats.
Gràcies Nuk, per ensenyar-me a no tenir-te por i a estimar-te tant. Gràcies, per fer-nos tanta companyia i donar-nos tant d'afecte. Gràcies per formar part de la nostra família.

Avui fa tres anys que vas marxar i encara, de vegades, et sento als peus del llit...

Llum des del cel dels gats