Fa un any

Fa un any estava escrivint la vuitena entrega "d'Històries Passades". Fa un any esperava que el meu fill fes quinze anys. Fa un any desitjava que em canviés la vida d'una manera radical.

Ha passat un any.
Ja fa molt que vaig acabar "Històries Passades". El meu fill està a punt de fer setze anys i la meva vida ha canviat, potser no de manera radical, però ha canviat.
Tant de temps esperant els canvis i ara que els tinc a les mans no sé ben bé que fer amb ells.

Tinc tanta sort, tanta! Entre altres coses, de tenir grans persones al meu voltant que quan estic a punt de "cagar-la" em posen fre i em diuen les veritats a la cara i sense anestèsia. No sé què faria sense elles. Còmplices d'alegries i tristors, m'escolten com si no hi hagués demà en les meves històries llargues, plenes de detalls intranscendents però imprescindibles per a mi. Els explico fins a l'últim detall per què visquin amb mi les meves sensacions i sentiments i m'alleugin amb les seves paraules complaents. Res més allunyat de la veritat.... Li fan veure la realitat dura i implacable, a una persona (jo) plena de pors, inseguretats, mancances i un ego, a vegades, més gran que una casa de pagès.
A favor meu diré que hi ha una part que ho sap del cert (coneixent-les com les conec, ja m'ho espero) que em clavaran una esbroncada del quinze i em faran posar al lloc que em correspon.

Ara venen moments de canvis. Canvis importants en mi, en la meva manera d'entendre la vida i les relacions personals. Canvis que m'acollonen una barbaritat i que em fan sortir de la meva zona de confort. Fico la pota una i una altra vegada. Caic, m'aixeco, torno a caure i em torno a aixecar...
Divertit, apassionant i esgotador, però m'agrada. Que hi farem, els reptes m'agraden, sobretot si jugo amb mi mateixa (encara que això pugui provocar una estimbada grossa contra el terra). Em poso a prova "a veure quan has après Montse", "aquí l'has tornat a cagar", "ai, que bé", "ai, quina por, reculo!"...

Aquest any tot és força diferent de l'anterior, una de les coses que no han canviat han estat aquestes persones tan importants per a mi, aquests "Pepitos Grillos" que em fan un cop de mà cada vegada que ho necessito, que hi són sempre, en qualsevol moment i circumstància.

Hi ha coses que no canvien i és fantàstic!

Gràcies!

Llum que sempre hi és