Aquest dilluns, a les 23.53h. farà disset anys que va néixer l'esser humà que més estimo en el món, l'Òscar.
Ha estat, és i serà la persona més important de la meva vida, el meu gran mestre.
Aprendre i desaprendre al seu costat de vegades no és fàcil, però sempre, sempre, és absolutament enriquidor. Crec que sóc millor persona des de que ell existeix, més càlida, més sensible, més altruista, més tolerant. No seria qui sóc si no fos per ell, caminar al seu costat em va fer replantejar la manera que tenia d'entendre la vida. Qui em coneix de fa temps sap que és ben cert.
No naixem amb el carnet de pares, ni amb el de fills, ni amb llibre d'instruccions. És un llarg viatge, ens anem adequant l'un a l'altre, ajustant personalitats i rols, recol·locant prioritats, renegant d'actituds incrustades que costen molt de treure de sobre. Cada dia és un repte, un nou aprenentatge, un nou camí. A vegades fem un pas enrere, però la perspectiva ens ensenya que és per fer dos endavant.
És una persona absolutament extraordinària (que haig de dir si no, sóc la seva mare) i quan miro cap endavant i imagino quin adult serà, veig un home noble, sensible i amb un gran cor, un home al qual admiro per qui és.
Ara mateix, l'ego adolescent té molta intensitat i costa una mica entreveure a aquell nen dolç que em va robar el cor des de l'instant en el qual els nostres ulls es van trobar. Així com, a aquell home que veig en el futur. Tots dos es troben dins d'un cos llarguerut de metre noranta, ple de pors, dubtes i interrogants, on els grans a la cara i les hormones per tot arreu, no deixen espai per gaire més. El seu potencial és extraordinari, ho sé del cert, només espero que el desenvolupi i no es quedi només en un desig. Que passi dels anhels a l'acció, que no es perdi en les formes i cerqui el fons, que sigui ell mateix i no es deixi portar massa per les coses externes... L'única cosa que li demano a la vida és que sigui feliç.
Seguirem, com sempre, fent camí ... Creixent, aprenent, canviant, experimentant, vivint... Uns dies millor i uns altres pitjor, però sempre amb la certesa que l'amor és infinit.
Gràcies Ricard, sense tu no hauria estat possible ;-)
Moltes Felicitats Òscar!... T'estimo!
Molta, molta Llum al teu camí
Ha estat, és i serà la persona més important de la meva vida, el meu gran mestre.
Aprendre i desaprendre al seu costat de vegades no és fàcil, però sempre, sempre, és absolutament enriquidor. Crec que sóc millor persona des de que ell existeix, més càlida, més sensible, més altruista, més tolerant. No seria qui sóc si no fos per ell, caminar al seu costat em va fer replantejar la manera que tenia d'entendre la vida. Qui em coneix de fa temps sap que és ben cert.
No naixem amb el carnet de pares, ni amb el de fills, ni amb llibre d'instruccions. És un llarg viatge, ens anem adequant l'un a l'altre, ajustant personalitats i rols, recol·locant prioritats, renegant d'actituds incrustades que costen molt de treure de sobre. Cada dia és un repte, un nou aprenentatge, un nou camí. A vegades fem un pas enrere, però la perspectiva ens ensenya que és per fer dos endavant.
És una persona absolutament extraordinària (que haig de dir si no, sóc la seva mare) i quan miro cap endavant i imagino quin adult serà, veig un home noble, sensible i amb un gran cor, un home al qual admiro per qui és.
Ara mateix, l'ego adolescent té molta intensitat i costa una mica entreveure a aquell nen dolç que em va robar el cor des de l'instant en el qual els nostres ulls es van trobar. Així com, a aquell home que veig en el futur. Tots dos es troben dins d'un cos llarguerut de metre noranta, ple de pors, dubtes i interrogants, on els grans a la cara i les hormones per tot arreu, no deixen espai per gaire més. El seu potencial és extraordinari, ho sé del cert, només espero que el desenvolupi i no es quedi només en un desig. Que passi dels anhels a l'acció, que no es perdi en les formes i cerqui el fons, que sigui ell mateix i no es deixi portar massa per les coses externes... L'única cosa que li demano a la vida és que sigui feliç.
Seguirem, com sempre, fent camí ... Creixent, aprenent, canviant, experimentant, vivint... Uns dies millor i uns altres pitjor, però sempre amb la certesa que l'amor és infinit.
Gràcies Ricard, sense tu no hauria estat possible ;-)
Moltes Felicitats Òscar!... T'estimo!
Molta, molta Llum al teu camí
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada