Els qui em coneixen diuen que són una persona generosa. Suposo que alguna part de veritat hi ha d'haver. Tinc molt poques certeses a la vida, cada vegada menys, però una d'elles és que com més dónes més reps. L'Amor entregat és directament proporcional al rebut. Aquests últims temps ho he pogut comprovar. M'han regalat amor, temps, companyia, tendresa, paciència, comprensió, alguna esbroncada i fins i tot un microones.
El tema de l'electrodomèstic és si més no, curiós... Ens l'ha regalat el pare del meu fill, el meu "ex" (que poc m'agrada aquesta paraula). Una persona fantàstica, de la que em vaig enamorar, amb la qual vaig viure i conviure un munt d'anys, em vaig casar, vaig tenir un fill, ens vam estimar moltíssim i ens vam separar.
La relació amb els "ex" quan hi ha fills en comú ha de ser, com a mínim, civilitzada i cordial. Que les nostres desavinences no sobrepassin el benestar dels petits. En aquest cas em sento orgullosa en poder dir que les desavinences no han sobrepassat el benestar del nostre fill, ni tan sols el nostre propi benestar individual, ja que hem vetllat perquè l'altre estigui bé, hem patit amb ell en els mals moments i hem celebrat els bons. Evidentment no tot han estat flors i violes. Si no ho és en una relació de parella, quan més complicat ho és amb una parella anterior... Però una cosa no treu l'altra i la generositat del pare del meu fill és palesa i coneguda. A ell, Ricard i a la seva parella, Sònia, gràcies des d'aquí, no només pel microones, sinó sobretot per normalitzar tant com jo la situació, per fer-ho fàcil, per estimar tant a l'Òscar, per intentar acceptar les diferències...
Sóc afortunada, ho sé, tot i que a vegades m'oblido i em perdo entre paranoies mentals i egos incontrolats. Cada dia tinc lliçons de vida importants que em fan confiar i saber que vaig per bon camí.
Llum al passat, el present i el futur
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada