Gràcies

Per a mi els Nadals són uns dies molts especials, on poso a lloc (o no) el que m'ha passat durant l'any, on reflexiono sobre el que he après i sobretot el que encara em queda per aprendre. Són dies de reflexió i introspecció i també d'agraïment per les experiències viscudes.
Aquest dissabte, mentre m'envaïa l'esperit nadalenc, pensava (com no!) en com la gent que ens creuem per la vida ens marca d'alguna manera, ens deixa una empremta indeleble i modifica una mica el nostre ésser. Em vaig adonar que cadascuna de les persones que han passat i passen per la meva vida, són els protagonistes d'una part d'ella...

A tots i totes, gràcies.

Gràcies pel temps que m'heu regalat. Gràcies per ajudar-me a créixer. Gràcies per aixecar-me quan he caigut. Gràcies per fer-me riure i plorar. Gràcies per ensenyar-me a caminar una estona amb les vostres sabates, a mirar amb els vostres ulls, a despertar en mi sentiments i emocions. Gràcies per acompanyar-me una estona de camí, més o menys curta o llarga, depèn. Gràcies per la vostra generositat. Gràcies per la vostra paciència amb mi.
Gràcies per estar a les bones, però sobretot gràcies per estar a les males...

No seria qui sóc sense vosaltres. I us estimo per tot el que m'heu ajudat a aprendre.

Estigueu o no a la meva vida, sempre estareu al meu cor.

La veritable amistat és com la fluorescència, resplendeix millor quan tot s'ha enfosquit.
Tagore

Llum d'amistad