Helena va llegir i rellegir l'últim missatge. No acabava d'entendre que volia dir en Jordi exactament. La volia continuar veient, s'ho va passar molt bé, etc. I va i li diu "som dos amics que s'estimen molt però ara, per ara no puc anar més enllà". Aquest home estava jugant amb ella o què??? Que no sabia encara el que sentia per ell???
Va seure a la taula de l'ordinador i gairebé sense pensar va deixar que el seu cor parlés...
Hola!
Si, ja estem grans per sortir de nit, el pròxim dia quedem per esmorzar....... Un cafè amb llet i unes torradetes!!! jajaja
Avui escriuré diferent, no posaré filtres ni reescriuré res, o sigui que fes-te a la idea que t'estic parlant i no escrivint.... Ja et pots preparar per agafar un bon mal de cap ...
A mi també m'agrada deixar les coses clares. Sé quina és la situació i el punt en el qual estem, entenc els riscos que corro si continuo endavant, sóc conscient de la teva situació i no voldria posar en risc la teva vida, tal com és ara, ni la teva estabilitat...
Sí que penso que vas ser valent, alhora que sincer i et diré per què. La teva situació és molt diferent de la meva i tens molt més a perdre que jo, segons com ho miris. Portes tot això molt millor que jo. Dins meu hi ha un conflicte moral amb aquest tema i, a més, un conflicte intern.
D'una banda hi ha el meu ego, que m'està tocant la pera, xiuxiuejant-me que això no porta enlloc, que per a tu és joc i mira, com que ja està una mica avorrit i la seva vida és rutinària apareixes tu i li dónes una mica de "vidilla" però, compte Helena!, que estàs en el número 24 de la seva llista de prioritats i quan es recorda i li va bé t'envia un missatge amb unes quantes frases que fan que estiguis contenta durant unes hores.....no és com tu, que el tens tot el dia al cap... Que ja fa 18 hores que li has enviat un missatge i encara no t'ha contestat..... Vigila, compte, fuig, tira enrere, recula... Té la seva dona, la seva canalla, la seva vida, el seu apartament..... Imagina com se sent quan rep un missatge teu metre passeja per la platja amb la família!.... Tu no hi pintes res a la seva vida, que no ho veus???
D'altra banda està la meva consciència o intuïció o ....no sé, digues-li com vulguis, que em diu alguna cosa ben diferent. Que confïi en mi i en els meus sentiments, que tiri endavant encara que, de vegades, no sigui fàcil, que haig de viure aquesta experiència independentment del que passi o no passi, que no tingui por, que tot anirà bé i que les coses sempre passen per algun motiu, sigui quin sigui el seu resultat, que si al final resulta ser una experiència dolorosa, sempre serà un aprenentatge per continuar endavant i que em farà ser millor persona... Que tot això és net, autèntic, que gaudeixi del moment sense pensar més enllà, que és una situació que em fa sentir viva, em fa sentir bé i en harmonia, que em fa sentir com sóc de veritat, plena, alegre i feliç.....
Amb tot això a les meves mans, et dic que crec el que em dius sobre els teus sentiments i que per això trobo que ets valent.
No et demano res, ja sé que hi ets! Però és de justícia dir-te que hi ha vegades que em costa continuar sense generar expectatives .... L'altre dia quan vas baixar del cotxe per abraçar-me... Gairebé em desmaio ( Llegit així sona molt "friquí" però ja t'he dit que no reescriuria ni una sola paraula) ... Em va faltar un "tris" per dir-te que pugessin a casa, a risc de què diguessis que no (absolutament lògic per altra banda) però sobretot no ho vaig fer per por que diguessis que si....
Sé que per a tu no és gens fàcil, intento posar-me al teu lloc.... Però.... si no sé ni posar-me al meu! Per això, torno a repetir, valoro molt les teves paraules i t'agraeixo la sinceritat.
Potser, si es donés el cas, si no pogués continuar, si la situació se'ns anés de les mans i comencés a ser dolorós pels dos, t'hauria de demanar un gran favor... Fes-ho tu, posa el seny que no estic posant jo i diguem que ho deixem. En aquest sentit et veig molt més coherent que jo, amb les coses més a lloc.... Sé que t'estic passant un "marrón" i em sap greu, però ja veus quin és el resultat de la meva carta d'acomiadament... Hem continuat escrivint-nos, hem anat a sopar.... Ostres, mira que no et volia tornar a veure mai més! Em sembla que amb tot el que té a veure amb tu no tinc gaire criteri...
Durant els últims 10 anys he conegut a alguns homes (no gaires, no et pensis)... Amb els que, com a màxim, vaig arribar a una segona cita. A tot els hi trobava pegues i no em va agradar cap ni un...uffff ....i mira que ells "s'enamoraven" de seguida i eren de pesats!!! Però clar, no eren ells, era jo, que posava totes les parets possibles perquè no s'apropés ningú i treia l'artilleria pesada quan veia que algú intentava apropar-se a la meva "zona de confort"(que és una "merda" de zona perquè en el fons no vols patir i no deixes que ningú s'aproximi)
I ara arribes tu.....i sense previs avis per què em pugui preparar, se'm cauen totes les defenses i em quedo absolutament vulnerable i nua davant del mirall de la vida, només confiant que el que m'està passant és el que m'ha de passar i esperant no "cagar-la" massa...
I és ben curiós perquè si ho mires des de fora, tampoc tenim gaire cosa en comú....Som ben diferents... Deu ser una "connexió" des d'un altre lloc.
I clar, després penso.... Ai que xulo, que bé que ens ho va passar, quin fart de riure, que bé tot, que maco tot!...i...no vull renunciar-hi a tot això, així que .... Això és el que hi ha, que no és poc.
No he volgut deixar res a tinter. Potser he estat, no vehement, però si extremadament sincera.... Per si no sabies ben bé que és el passa a dins meu ara ja ho saps absolutament tot. Em sap greu si, en algun moment, t'he fet sentir malament, no ha estat per res la meva intenció.
M'agradaria tenir sempre la capacitat per a aparcar o,com a mínim, acotar la força dels meus sentiments per poder continuar endavant. Hi ha molts dies que ho aconsegueixo, hi ha d'altres que no tant.... Ara ja han passat uns dies des de dijous i estic més tranquil·la, per tornar a escriure amb naturalitat, sense tanta "serietat", per tornar a fer conya i riure... Em fas riure tant!
En fi... Ara ja et pots prendre mitja dotzena d'ibuprofens amb els mals de caps que et dono....
Un petó immens de Llum de Sol de tardor.
P.D. "Disculpa un momento, que me desenredo".(Manolo Garcia)
Unes hores més tard en Jordi va respondre...
No et pensis Helena, no ets la prioritat n.24. A mi em passa més o menys el que et passa a tu. Per a mi ets important i el que em passa amb tu també. Si no ho fossis, no t'hagués escrit un mail diari, no hauria anat a sopar, fer un passeig pel Born, i ni molt menys hagués sortit del cotxe per fer-te una abraçada quan realment et volia fer un petó. A mi em va passar el mateix que a tu, no te'l vaig fer per por.
Per als dos és difícil i fins ara no em penedeixo de res, i és més... en cap moment m'ha semblat un joc, al contrari... estem vivint una experiència realment bonica, però... hi ha vegades que no hi poso gaire seny, perquè sento coses molt maques, i clar... a aquestes alçades amb tota la meva vida muntada, doncs... no m'està resultant gaire fàcil. Per a mi també és difícil no generar expectatives amb el que et dic, i amb el que sento, però, això va com va... avui és un dia que t'ho dic tal com ho penso, i si genero més expectatives i acaba resultant que ens podem fer mal, doncs... em sabrà greu, però no puc amagar el que sento, perquè crec que tu ja ho saps, o almenys això em sembla.
Tenia ganes de tornar-te a veure entre altres coses per saber si el que ens passa és de veritat, o és senzillament un miratge de la xarxa en encadenar uns mails amb paraules boniques. Va resultar que m'agrada mirar-te als ulls i dir-te que sento... que va ser una nit molt maca i que... sembla mentida sense coses en comú tenim aquesta confiança, complicitat i no sé... que en poc temps és com si haguéssim estat junts molt de temps.
M'agrada veure't contenta i feliç. Jo hi ha dies que ho estic molt per tot el que estic vivint amb tu, i d'altres els tinc una mica baixos... Hi ha dies que penso que és un problema tant per a tu com per a mi. Portar una relació amb algú que està casat ha de ser molt complicat, i per a mi també, perquè no sé si tot això és de debó o ens anirà passant amb el temps, i és clar no sé que fer...
De moment em sembla molt autèntic, sincer i molt maco, especialment perquè en cap moment he vist o he notat cap mala intenció per part teva, és més, sempre m'has demostrat molta honestedat i respecte cap al meu entorn. Gràcies per fer-ho.
També agrair-te la teva sinceritat. En cap cas m'has fet sentir malament, al contrari sempre que siguis sincera i tal com ets, em sentarà bé.
Algun dia sí que em sento d'aquella manera, però és que ara per ara no sé ben bé que fer, i en cap cas és pel que em dius, perquè sempre has anat de cara, cosa que diu molt de tu.
El que sí que sé segur és que, igual que tu, també vull viure aquesta vivència tan maca i que, si em permets l'atreviment, segur que amb una mica més de temps la veurem més clara, encara que hi ha dies que a mi també em costa dir-me que he deixat temps i posar una mica de seny. L'altre nit en sortir del cotxe gairebé el perdo...
Ufff, Helena... com pots veure jo tampoc hi poso filtres... i tampoc he reescrit res.
No he necessitat cap ibuprofé, al contrari, m'he llegit el teu mail unes quantes vegades.
Una forta abraçada de bona nit
PD. Molt bona la teva PD
Mentre t'escrivia estava escoltant Millow. Aquí et deixo una de les meves preferides. "Excuse to try" (Disculpa per intentar-ho)
Continuarà ... o no ...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada