divendres, 1 de novembre del 2013

Històries passades-1

... I llavors, en un rampell d’aquells que li agafaven de tant en tant, va decidir enviar-li un missatge. 
Segurament ni es recordaria d’ella, havien passat més de 25 anys. Massa temps per recordar, a priori, un antic amor.

El mes d’agost va anar passant sense resposta i ella ho va deixar aparcat mentre planejava les vacances a Roma amb el seu fill adolescent. Va buscar el vol més econòmic, l’hotel més cèntric (o com a mínim el que tenia millor combinació amb metro i bus), va comprar una guia turística i es va informar de tot el que es podia fer durant aquells pocs dies de vacances i desconnexió. Horaris, preus, restaurants, descomptes, llocs imprescindibles. Tot passava a una llibreteta que després, curiosament, es va deixar a casa…
El viatge va ser fantàstic, s’ho van passar molt bé. Des del passeig pel Trastevere a la baixada interminable i claustrofòbica de la cúpula de Sant Pere. Dels gelats de Sant Crispino, admirant la Fontana di Trevi a la impressionant Capella Sixtina. Molta pasta i pizza i ampolles als peus de tant caminar…
Retrobar la complicitat amb el seu fill, que la rutina del dia havia fet oblidar una mica. Reconèixer a aquell adolescent dolç, tendre, eixelebrat i impulsiu.
Va ser un gran viatge.


L’últim dia d’agost, quan ja ni hi pensava en el missatge, va rebre resposta.
Ell saludava, sorprès després de tant de temps, i alhora encuriosit per la troballa.
"Quina sorpresa, que tal estàs?"
"Molt bé, i tu?... Quant de temps, que és de la teva vida?"

Gairebé s’escrivien cada dia i els missatges, imperceptiblement, es van començar a allargar més i més. Feien broma, recordaven anècdotes de passat, antics amics en comú…

Sense voler reconèixer-ho estaven pendents, gairebé constantment, del correu. Unes pessigolles juganeres corrien pels seus estomacs quan veien la notificació d’un nou missatge.
Al cap d’uns dies ell, com si res, li va proposar fer un cafè…

(Val a dir que ell estava casat fa un munt d’anys i a més amb dues nenes)

Continuarà... o no...


Llum a les papallones de l'estomac

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada