#lescosesboniquesnosoncoses

Fa gairebé un any que no faig cap entrada al blog, fa gairebé un any que no escric. Aquest blog va néixer arran de la necessitat de buidar, explicar, fer net allò que em passava per dins i no era capaç de solucionar. Una porta oberta a vomitar el meu malestar i les meves misèries. També a agrair els regals que la vida m'oferia.

Fa gairebé un any que no escric. 
Han passat moltes coses en aquest temps... 
M'he quedat sense feina. 
Els pares es fan irremeiablement grans, el fill també. 
No veig als amics tant com voldria. Persones estimades han passat i estan passant moments molt delicats. 
He recordat que tenir parella estable té pros i contres, sobretot poques sorpreses i massa previsibilitat. 
He fet 51 anys i les hormones i la vellesa em vigilen des de la cantonada.  M'ha agafat desprevinguda la por a fer-me gran i no saber que fer. 
He tornat a estudiar i començo a enfilar un altre camí professional.
M'he apuntat (per fi) al gimnàs.
He tornat a adoptar un gat...

Fa gairebé un any que veig el got mig buit en comptes de mig ple.

L'altre dia, tafanejant pel Twitter vaig trobar a algú que penjava un llistat de coses que li agradaven. Coses senzilles i simples, com m'agradaven abans...
He decidit fer un llistat com aquell. Veure que encara hi ha coses que m'agraden, m'animen i m'emocionen. Recuperar la Montse que conec i estimo.
Allà que hi vaig...

M'agrada...
M'agrada banyar-me al mar a primera hora del matí. Parlar amb les amigues per telèfon. El Nadal. Caminar per la neu. Anar de tapes. Dir t'estimo. El formatge. Manar. La meva gata. Veure sortir el sol. En Gerard Quintana. El meu sentit de l'humor. Mirar una peli estirada al sofà. Parlar amb els meus pares. Caminar sense rumb. Cuinar. Les abraçades. Viatjar. Mirar al meu fill. Sortir a sopar fora. El silenci. El color taronja. Les carxofes. Fer l'amor. Passejar pel casc antic de pobles i ciutats. Les arracades llargues. Els llençols de cotó. La cervesa. Els Ponts de Madison. Portar pintades les ungles dels peus. Mirar el cel de nit. Fer carícies. Ballar. Antonio Orozco. L'olor de la roba neta. Les albergínies. Les migidades escandaloses. Matinar sense necessitat i badar. Les converses interminables que et porten d'un tema a l'altre sense acabar cap. Fer fotos. Mirar l'horitzó. Caminar descalça. Ser independent. Fer riure. La meva colònia. Cuinar coses bones per la gent que estimo. Menjar una presa de xocolata abans d'anar a dormir. Dutxar-me amb aigua freda a l'estiu. Dormir nua. El vi blanc de criança en bóta de roure. Començar a rellegir Paula el primer dia de vacances. Explicar coses. Fer sorpreses al meu xicot. Escoltar música mentre cuino. Permetrem plorar quan ho necessito. Anar a peu dret a l'autobús. Els petons al clatell. Big Bang Theory. Descobrir nous plats. Preparar les vacances. Internet. Anar en cotxe. Fer llistes. Fer servir mots que ningú, tret la família i els més propers, coneix. Escoltar. El risotto de ceps. Dormir abraçada (sempre que els fogots m'ho permetin). Planxar. Retrobar-me amb amics que fa molt que no veig i que tot flueixi com si ens haguéssim vist ahir. Deixar notes cursi per tot arreu .Les gambetes blanques amb all i guindilla. Parlar de sexe amb la meva mare. Els gintònics a la vora del mar. Anar en tren. El viatge de Chihiro. Fer servir el corrector ortogràfic. Badar. Zona Zapping. Parlar amb gent que no conec. Els reptes...

Que bé, m'adono que encara em queden moltes per escriure! 💖

#lescosesboniquesnosoncoses