Hi ha persones que s'entreguen, donen tot d'elles mateixes als altres, sense pensar en les seves pròpies necessitats. L'ego traïdor, fa que esperin que l'altre els llegeixi el pensament i sàpiga exactament que és el que necessita en aquell moment precís. Esperen que els preguntin em comptes d'explicar. No demanen, no demostren feblesa, sempre disponibles per a tot i per a tothom, donant sense rebre a canvi. (Compte amb això! En el fons esperen rebre de la mateixa manera que ells donen. La qual cosa és impossible, ja que cadascú tenim percepcions diferents). Fan veure que poden amb tot allò que els passa i que només alguns "privilegiats" han d'endevinar. Dissimulen el dolor i les preocupacions i volen sentir-se sostinguts, ajudats, sentir-se especials, únics, rebre el que ells entreguen ... Rebre què?... Si no són capaços d'expressar les seves pors, inseguretats i neguits. Creuen que com tenen "l'habilitat" de saber com estan els altres i que necessiten, tothom ho pot fer i un vel de frustració i dolor es col·loca suaument a sobre del seu cor.
Descobertes que es fan i que s'han de gestionar per poder continuar endavant amb llibertat i pau interior.
Vull compartir en aquest espai unes paraules del Jeff Foster, crec que tenen força a veure amb el tema i les trobo sàvies i reveladores.
COM ESTIMAR.
Quan un ésser estimat està sentint dolor físic o emocional,
quan el seu món ja no tingui cap sentit,
el simple fet d'escoltar-lo pot fer meravelles.
Plora amb ells.
Sigues en silenci amb ells.
Valida els seus sentiments, sense importar la seva intensitat.
Ajuda'ls a sentir-se reconeguts en aquest món.
No els ofereixis respostes enginyoses. Ofereix-te a tu mateix.
No els esbronquis, ni tractis d'ensenyar-los quelcom.
No els jutgis, ni els facis sentir que estan equivocats per pensar el que pensen.
Abraça'ls, perquè no se sentin sols.
Perquè puguin posar-se en contacte amb el seu propi coratge.
Amb la seva capacitat de suportar els sentiments més intensos.
Quan algú estimat estigui sentint dolor físic o emocional,
quan el seu món ja no tingui cap sentit,
ofereix-li la millor medicina de totes;
el teu amor.
Tant i tant per aprendre encara.
Llum a la cara oculta de la Lluna
Com costa donar sense rebre, encara que ho fem sense esperar res a canvi, no ens adonem quan rebem.
ResponEliminaÉs cert, però hauríem d'esforçar-nos per canviar aquests automàtics i començar a mirar amb uns altres ulls. La vida és curta i quan menys ho esperem ens dóna un revés i ja és massa tard.
Elimina