Recordo...

Avorrida de mirar la tele me'n vaig a l'ordinador. És dissabte, fa mal temps, em fan mal els óssos i tinc tristor i melangia. Sempre he portat fatal la tardor i aquest any, malauradament, no és diferent...
Engego el Facebook i dono una ullada, em canso també. Penso en ell i em dóna per revisar els missatges del Messenger i WhatsApp que ens hem enviat en aquest temps. Em poso Mode TOC i torno a llegir les entrades del meu blog... M'adono que ja portem un munt de vivències compartides. El meu cap, juntament amb el meu cor, comença a tirar enrere, a tenir vida pròpia. En aquests moments ja no els puc controlar i em deixo portar...

Recordo la conya marinera amb el "Sr. Pérez", el seu "àlter ego", que em vaig inventar per fer-li veure aquella part antiga i carrinclona que li sortia de tant en tant i a la que tenia tanta mania. Recordo els mojitos terrorífics que li vaig preparar a casa meva (li van fer agafar un mal de panxa terrible, que no va confessar fins mesos després), i que van donar peu a la primera nit junts. Recordo el primer regal d'aniversari, passar uns dies a "Ca La Montse", molt poc temps després de començar la nostra relació i que va acceptar demostrant que era un eixelebrat com jo. Recordo els primers dies junts fora de casa... Estamariu, Olot, Calella de Palafrugell, Palu-Sator... Arròs amb llamàntol, cafè irlandès, acudits i riures amb la Siri de l'IPhone... 
Recordo la primera nit a casa seva, dormint a "l'habitació de l'avi", perquè encara no li havia dit als seus fills que estàvem junts. Vaig ser "una amiga" tant de temps!

Recordo la inseguretat i gelosia que sentia i que em treien de polleguera, entre altres coses perquè eren sensacions que mai havia experimentat. Recordo la por a perdre'l quan el veia trist, malament, perdut. Recordo el desencís quan em van operar i creia em vindria a veure a l'hospital. Recordo la primera vegada que em va canviar el nom i el mal que em va fer en aquell moment (haig de reconèixer que jo també ho vaig fer i ho faig algunes vegades). Recordo el terror que sentia en dubtar si era el més indicat començar una relació que no vaig esperar, ni desitjar, amb una persona que encara estava passant un dol important.

També recordo, però, les converses interminables, els farts de riure, els passejos en silenci. Les confessions inconfessables, a cor obert, les descobertes, el canvi de mirada, la complicitat, la tendresa i dolçor, la vulnerabilitat, la passió incipient i incontrolable. Recordo quan fèiem mans i mànigues per poder veure'ns uns minuts durant la setmana. Els "vols venir a dinar?" per acabar al llit sabent que teníem poc temps i molta ànsia. Recordo amb especial tendresa el dia que, fent l'amor, em va dir "feia tants anys que desitjava aquest moment". Recordo com em va posar de "catxonda" la primera vegada que el vaig veure remenant cassoles a la meva cuina. Recordo quan va venir amb la caixa d'eines, sense avisar i es va posar a arreglar el calaix del lavabo, el del moble del menjador i va canviar els coixins del sofà. Recordo la primera vegada que va sortir al safareig i sense dir res, va estendre la roba de la rentadora. Recordo els primers calçotets i mitjons que va deixar a casa. Recordo la primera rosa de Sant Jordi i el cap de setmana a Albons. Recordo com es va quedar amb mi el pitjor dia de la meva vida, el divendres de Carnaval de 2106  i l'extraordinari acompanyament que em va fer durant tot aquell temps.  Recordo les primeres bromes amb el meu fill, com se'l va guanyar des del cor, la paciència i perseverança i que van aconseguir què "aquell home" es transformès en "és molt majo!". Recordo el primer estiu a Torredembarra amb els nois....

No puc continuar, ja m'agafa plorera, sóc una sentimental i no puc ni vull evitar-ho.
Recordo que l'estimo i que m'estima. Que ja tenim en comú més de dos anys de records i que m'agradaria que fossin molts més.
Recordo i sé quanta pau em dóna la seva presència.
Recordo i sé que em fa créixer dia a dia com a persona i que, a part del meu fill, és el millor mirall que tinc per adonar-me de qui sóc, per fer sortir a la llum les meves inseguretats, pors i mancances. Per fer-me veure que hi ha de mi que no m'agrada i vull canviar, per potenciar les meves fortaleses i habilitats, per intentar ser una millor Montse cada dia, per mirar cap endavant cada dia amb il·lusió i alegria malgrat les dificultats i entrebancs.

Gràcies per tant!