Quan les diferències apropen. Quan el temps s'atura i quan va massa de pressa, en un micro-món particular. Quan et fas un tip de riure... i dos, i tres. Quan parles de tot, intentant entendre't una mica més. Quan dorms i et miren, quan dorm i mires... Quan la carícia despistada a l'esquena no surt de la mà sinó de l'ànima. Quan els ulls que miren, parlen sense veu. Quan et fons en l'altre, més enllà del cos. Quan tot flueix i és inquietantment fàcil. Quan la timidesa no pot emmascarar la sensibilitat. Quan tens el cap com un timbal i tens la valentia de dir-ho. Quan reconeixes obertament pors i neguits i descobreixes que t'emmiralles. Quan saps el que sents i precisament per això, no saps que pensar, ni que fer.
Quan passa tot això i molt més, senzillament és un miracle. No li donem més voltes. No generem expectatives. Allò que ha de ser serà, el que no, no.
Llum que il·lumina el camí
Que bé tot, que maco tot.
ResponEliminaMolt bé tot, molt maco tot...
Elimina